Header Ads

QUINS SOUS, QUINS OUS!

La proposta que ha fet el president del Congrés dels Diputats, José Bono, i que ha rebut el vist i plau dels dos principals partits, PP i PSOE, és per començar a riure i no parar en deu dies. Riure per no plorar ni indignar-se, quedi clar. Bono és partidari que, davant l'actual moment econòmic, el Congrés apliqui la màxima austeritat i ha aconseguit que en el pressupost del 2009 no hi hagi increment de sous per als diputats. Les 350 criatures escollides per les urnes i per la gràcia de Deu tindran la nòmina congelada el proper any. Mira que em sap greu!

El sou d'un diputat a Madrid són 3.000 euros bruts, molt similar al sou de la gran majoria de ciutadans. A aquestes 3.000 euros cal sumar-hi altres cosetes i complements. Anem a fer un diputat a mida, made in Tarragona. Tenim el sou base que és de mig quilet al mes. Hi sumem un complement que tenen tots els diputats i que s'anomena "manutención y alojamiento". Si el diputat viu fora de Madrid el complement mensual és de 1.700 euros i si és de Madrid se'n va als 820. Si el diputat és a més portaveu d'alguna de les nombroses comissions parlamentaries cobrarà mensualment uns altres 1.000 euros i si es portaveu adjunt més de 700. Més cosetes i complements. El Congrés proporciona als seus diputats dietes diàries en els seus viatges i aquestes són de 120 euros al dia en desplaçaments pel territori nacional i 150 si el viatge és a l'estranger. A més, també se'ls retornen a tots els diners que es gasten en desplaçaments fins a Madrid. Si hi arriben en avió o tren se'ls paga l'import del bitllet i si hi van en cotxe reben 25 cèntims per quilometre. Per acabar amb el ball de xifres, comentar que el president del Congrés cobra un extra de 12.900 euros mensuals, els vicepresidents 6.024 i els secretaris de la mesa més de 5.700. Si heu anat apuntant els complements i sou base del nostre diputat fet a mida, ens dóna una xifra al·lucinant, 4.700 euros + desplaçaments + bitllets de viatge ...

Doncs, SI. Jo crec que el sou ja se'l poden congelar i fins i tot rebaixar-lo per sentir una mica de vergonya aliena en cas que en tinguin. Ja sabem que a Itàlia un diputat cobra 10 vegades més però també cal mirar cap a altres horitzons, allí on hi ha els petits pobles de qualsevol comarca on els alcaldes fan molta més feina que a Madrid i sovint no veuen ni un duro o tenen un sou mileurista. La proposta de Bono és una venda de fum del govern socialista que, un cop més, ha oblidat que el poble no és ruc i té memòria.

11 comentaris

Anònim ha dit...

Només a la vista d’aquests números ( de les nòmines) que maregen als pobres contribuents es pot entendre la desbordant alegria quan un determinat grup guanya les eleccions. Perquè, desenganyem-nos, celebrar que tindràs moltíssima feina durant quatre anys, no crec que sigui un argument suficient com per a entendre aquelles celebracions (que freguen la histèria) i que podem veure a les seus dels guanyadors la nit de les eleccions. Qui més hi ha al món que celebri que li acaba de caure una muntanya de feina a sobre si no és perquè el sou que cobrarà serà d’escàndol, com a mínim, o de presó incondicional en el cas dels més valents i sense escrúpols?
Ningú! Ningú al món celebra que li hagi "tocat" un munt de feina. Ergo...

Albertus Magnus

Llengot ha dit...

"el poble no és ruc i té memòria"

Mmmm... vols dir?

Anònim ha dit...

noi, a veure si ens deleites amb algun comentari sobre el pàrking de jaume I o la candidatura del Rigau, que vas treballar al Mundo

Oscar Ramírez ha dit...

Albertus, crec que has fet una molt bona lectura del tema. Jo, quan sigui gran, vull ser polític però dels bons, dels que guanyen pasta a cabassos. Tot té un preu i en aquest cas, en l'àmbit electoral, el preu és alt i molt bo per la butxaca.
Gràcies per la teva aportació.

Oscar Ramírez ha dit...

Llengot, et podria dir que és quasi una frase feta. De fet, vistos els resultats de les últimes eleccions generals i de les darreres autonòmiques, el poble seria bastant ruc i amb menys memòria que un peix. Però dir això seria insultar al poble i crec que no som nosaltres el qui ho hem de fer. Ja l'insulten, ens insulten, bona part dels polítics.
Molta gràcies per participar.

Oscar Ramírez ha dit...

LLENGOT. M'ho deixava i no vull deixar-ho. He entrat al teu blog i m'ha agradat molt. T'ho dic sincerament. Les teves reflexions tenen punts en comú amb moltes de les meves. A més, comparteixes alguns gustos com en Bukovski i en Waits. Ara et linko al meu espai de blogs interessants. Quan baixis del baobab, hi podré pujar a fer una ullada?

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim. No crec que tingui massa relació especial el fet que hagi estat corresponsal de El Mundo amb l'opinió que pugui tenir dels dos temes que em planteges. En tot cas et diré que del pàrquing de Jaume I ja en vaig dir la meva fa uns dies. El dijous 28 d'agost vaig publicar un post anomenat "No m'he mort" on feia una pinzellada del tema. En tot cas el que vaig dir és el següent: No entenc que el PSC es passes tota l'anterior legislatura dormint a la palla i fent una oposició de mimosin i ara, quan governa, tregui la seva ràbia desmesurada en un tema que haguessin pogut solucionar fa tres o quatre anys fent presió. Tenir la paella pel mànec i llençar "la merda" a casa del veí dient que CiU i el PP ho van fer tot malament no és de bons polítics. El polèmic aparcament el van gestar, com a pares de la criatura, els senyors de CiU però al seu moment ningú va dir res ni va fer cap crítica. Jo en aquella època era als serveis informatius primer en una ràdio i més tard en una televisió i, entremig, com a corresponsal a El Mundo. Recordo tot el moviment politic del moment i puc assegurar que tot va ser una bassa d'oli. Els socialistes van tenir un mandat únic per acabar, si volien, amb el govern. I no van fer res, dormir a la palla i, de tant en tant, esclamar-se amb un "ui ui ui" en veu baixa. Ara tenen el que tenen i ho han d'assumir, els agradi o no. En el fons, per culpa d'uns i altres, els únics perjudicats són els veïns de la zona i de la resta de la ciutat. Ells, els polítics, no hi aparcaran pas allí.

Sobre el cas de Rigau i el TGN2017, no n'he opinat ni en penso opinar per respecte al Salvi Guinart i al Pere Valls als qui cónec fa anys i considero, per sobre moltes altres coses i entre elles la política, molts bons amics. Si que faré un aclariment: si Tarragona és capital de la cultura europea el 2014 o seu dels Jocs el 2017, jo em faré monjo de clausura però abans em raparé el cap al zero i, després de colocar-me 2017 pearcings per tot el cos, em banyaré nuet a la Plaça Imperial Tàrraco. Li ho diu un enamorat de Tarragona que s'estima aquesta ciutat a fons i amb el cor però que també és realista i sap què tenim i què ens falta. Per acabar, crec que en aquest cas Rigau falta una oposició més contundent que exigeixi caps i responsabilitats. I també penso que hi ha una persona que va treure el cas a la llum pública, Joan Miquel Carrillo, que o s'ha tornat boig (no ho crec) o té molt bons informadors i missatgers. El correu d'Espanya a Bulgaria és més ràpid perquè tots som europeus. Per cert, xapó pel seguiment que en fan els mitjans de la ciutat com el Diari de Tarragona o El Punt i altres diaris a nivell estatal. Espero haver contestat mb precissió i l'hi agraeixo la seva participació en aquest blog.

Llengot ha dit...

Hola Òscar!

Em fan molt content els elogis que fas del meu blog, sempre afalaga descobrir que el que fas és agradable per algú més!

Gràcies i, per descomptat, passa quan vulguis pel baobab; hi ha branques perquè hi segui tothom que ho vulgui!

Salut!

PD: Jo t'he descobert gràcies a la ressenya d'en Lluís

Jesús M. Tibau ha dit...

Jo no sóc dels que considero que els polítics cobrin massa. Fins i tot, la majoria, penso que cobren poc, comparat amb el que cobren molts directius a les empreses privades.
Però tampoc cal publicitar això de congelar-se el sou.
A mi sí que me'l tenen congeladet, que durant els últims 10 anys me l'han apujat un 2% anual, qual l'IPC ha pujat molt més, amb la qual cosa cada any cobro menys.

Oscar Ramírez ha dit...

Llengot, gràcies per cedir-me una branca del baobab. Segur que ens hi veurem força sovint. Ara he vist la ressenya del LLuís i m'ha agradat molt descobrir-la. Em fa molta il.lusió.

Oscar Ramírez ha dit...

Jesús, jo crec que els alcaldes de petits municipis si que haurien de guanyar molts diners perquè no gestionen un ajuntament, gestionen un mal de cap diari. Alguns dels sous dels polítics em semblen desmesurats si veiem què fan realment o, per ser menys maliciós, si comparem la seva nòmina amb la mitjana dels treballadors normals que, com ells, tenen la seva funció i fan moltes hores aguantant molts més problemes. En el teu cas, pa i ciència que deia i diu la meva avia. Si la vida fos justa no et caldria treballar on treballes perquè series escriptor d'ofici, remunerat. Si algún dia em fan Ministre de Cultura, recorda'm que et negocii el Planeta, Principe de Asturias de las letras i uns quants guardons més. jejejeje.

Amb la tecnologia de Blogger.