Blog personal del periodista i escriptor Oscar Ramírez Dolcet
EL FRED
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
L'estiu fa les seves últimes aparicions de l'any, es resisteix a marxar però el fred ja ha arribat per ocupar les seves hores de sol. Qualsevol de les dues èpoques de l'any, abans en teníem quatre, és bona. L'estiu ens fa despullar per mullar-nos, ens incita a menjar més i a des hores, ens obliga a sortir cada cap de setmana, ens marca el ritme i les hores. L'hivern és tot el contrari. Aquesta època de recolliment amb la sensació que aporta al cos el fred m'encanta. La llar de foc encesa als vespres davant del sofà, les converses en veu baixa al caliu de les flames que donen pau interior a una anima glaçada. Les nits de llençols i mantes i la sensació que el fred es cola per algun racó de la roba, els matins dropos, els dels cinc minuts més, si us plau. Les impressions quan finalment et lleves, el camí del llit a la dutxa desitjant aigua molt calenta i el canvi de temperatura al sortir de la dutxa per vestir-te. El fum que traiem per la boca mentre parlem, el nas ben fred i vermell, les galtes enrojolades, el peus sense tacte, les mans vestides amb guants, els abrics llargs i les bufandes, els jerseis de coll alt, les moltes capes de roba sobre la nostra pell.
Estimo el fred i m'enamoren els mesos que ara vindran. Aquesta nit ja he tingut les primeres sensacions tot buscant un tros de llençol a la mateixa matinada que fa una setmana em feia dormir quasi nu. Hivern... no marxis ni em fallis, fes-me gaudir. Per acomiadar una estació i dir-li endavant a l'altra, aquí us deixo amb un vídeo única amb dos dels grans del violí. A l'esquerre l'Andre Rieu que s'ha fet popular per recuperar la música de la Loteria de Nadal (la del senyor calb) i a la dreta el líder dels Dubliners John Sheahan que, tot i els seus 70 anys, no es queda enrere.
Apa Noi, jo faig el mateix. És un dels plaers del fred, la sensació que et provoca abraçar per protegir a la persona que estimes i sentir-te al mateix temps protegir per ella.
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
SALUD