EL FRED

L'estiu fa les seves últimes aparicions de l'any, es resisteix a marxar però el fred ja ha arribat per ocupar les seves hores de sol. Qualsevol de les dues èpoques de l'any, abans en teníem quatre, és bona. L'estiu ens fa despullar per mullar-nos, ens incita a menjar més i a des hores, ens obliga a sortir cada cap de setmana, ens marca el ritme i les hores. L'hivern és tot el contrari. Aquesta època de recolliment amb la sensació que aporta al cos el fred m'encanta. La llar de foc encesa als vespres davant del sofà, les converses en veu baixa al caliu de les flames que donen pau interior a una anima glaçada. Les nits de llençols i mantes i la sensació que el fred es cola per algun racó de la roba, els matins dropos, els dels cinc minuts més, si us plau. Les impressions quan finalment et lleves, el camí del llit a la dutxa desitjant aigua molt calenta i el canvi de temperatura al sortir de la dutxa per vestir-te. El fum que traiem per la boca mentre parlem, el nas ben fred i vermell, les galtes enrojolades, el peus sense tacte, les mans vestides amb guants, els abrics llargs i les bufandes, els jerseis de coll alt, les moltes capes de roba sobre la nostra pell.

Estimo el fred i m'enamoren els mesos que ara vindran. Aquesta nit ja he tingut les primeres sensacions tot buscant un tros de llençol a la mateixa matinada que fa una setmana em feia dormir quasi nu. Hivern... no marxis ni em fallis, fes-me gaudir.
Per acomiadar una estació i dir-li endavant a l'altra, aquí us deixo amb un vídeo única amb dos dels grans del violí. A l'esquerre l'Andre Rieu que s'ha fet popular per recuperar la música de la Loteria de Nadal (la del senyor calb) i a la dreta el líder dels Dubliners John Sheahan que, tot i els seus 70 anys, no es queda enrere.