Header Ads

DINERS PELS RICS, POBRESA PELS POBRES

N'hi ha que parlen poc i quan parlen és per a dir veritats com a temples. L'alemany Hans-Gert Poettering, president del Parlament Europeu, ha estat clar al parlar de les aportacions econòmiques que esta fent el govern dels Estats Units a la banca privada. En una entrevista al diari El Pais, Poettering, ha dit textualment això: No podemos permitir que tras la crisis monetaria, los americanos pongan 700.000 millones de dólares en el sistema bancario, es decir, a unos bancos que ganan dinero para su uso privado. Además, hay otro aspecto. Nunca comprenderé que haya 700.000 millones de dólares de los contribuyentes disponibles para salvar al sistema financiero y no para luchar contra el hambre del mundo. Esto no es aceptable y por esto propongo correcciones.
Crec que no cal cap gran anàlisi de les seves declaracions. O s'hi està d'acord o se'n divergeix. En tot cas, per a mi, el president del parlament diu una gran veritat. Estats Units destaca, entre moltes altres coses, per tenir uns index de pobresa escandalosos que contrasten amb els de riquesa. La forquilla de classes socials només té dues punxes, la dels molts rics i els que es moren de gana. La resta de societat nord-americana hi són per a veure-les venir, per a recolzar les guerres i fer front als tornados i tempestes tropicals que els destrossen les cases. Mentre això passa, el govern americà dóna diners als bancs privats, uns diners que ajudarien a paliar la pobresa. És una incoherència més dins d'un mar de despropòsits on acabarem naufragant tots. Podreu llegir aquesta entrevista en aquest enllaç.


Permeteu-me que acabi parlant d'un americà il·lustre que va morir ahir. Ens ha deixat l'actor Paul Newman. Ja havíem comentat en aquest blog que patit un càncer i que li quedaven poques setmanes de vida. Al final, tristament, Newman, un dels grans del cinema, ha mort.

10 comentaris

Tondo Rotondo ha dit...

Òstres, me n'assabento pel teu blog del traspàs de Paul Newman... I és que darrerament no segueixo massa les notícies, ni per ràdio, ni pel tele, ni per premsa o internet... Quines coses! Sort d eblogs com el teu :-)

Albert ha dit...

La veritat , he vist l'article al diari d'avui al país, i realment es patètic com distribuim els diners, i mai mirem on realment es necessiten, pq , la veritat si fa fallida un gran banc i 2000 grans accionistes s'arruïnen , no ens hauria de preocupar, ja que ells tenen medis per poder aixecar-se de nou, però que passa amb la gent que té gana, a aquesta gent no hi ha segona oportunitat?¿?¿

Oscar Ramírez ha dit...

Ei Tondo! Com estas?
Suposo que bé. El cert és que vaig parlar de la malaltia de Newman i ara crec que havia de parlar de la mort. Val la pena que pensem ens aquells que ens han distret i fet passar bones estones. Ens parlem!

Oscar Ramírez ha dit...

Albert, l'article no te desperdici. Tota l'entrevista és molt bona i ens aporta unes quantes perles que cal recordar. Aquest és un bon personatge amb opinió de risc perquè sap quin paper juga però, malgrat tot, no se'n està de dir la seva. Gràcies pel comentari.

apa noi ha dit...

ÉS MES COMPLICAT DEL QUE SEMBLA

SOLAMENT DUES QÜESTIONS

1-Una de les primeres crítiques ha arribat del Premio Nobel d'Economia nord-americana Joseph Stiglitz.

"És una solució al curt termini", va sostenir l'economista en declaracions al dominical alemany 'Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung', per a qui la crisi representa "la fi d'un model de negocis desastrós" i "la fi de la ideologia que els mercats lliures i desregulats funcionen sempre"

2-El Euríbor, tipus al que es concedeixen la majoria de les hipoteques a Espanya, ha reprès la seva escalada alcista al setembre, , es troba en el 5,374%, amb el que reprèn la tendència alcista que va abandonar a l'agost, al tancar en el 5,323%, enfront del 5,393% de juliol. Encara que el Euríbor es va donar un respir divendres passat i va situar la seva taxa diària en el 5,471%, va accelerar la seva escalada alcista en les jornades prèvies al marcar quatre màxims històrics diaris consecutius en la setmana. El seu rècord diari data del passat dijous, quan es va elevar al 5,484%.

Els analistes expliquen els moviments de l'indicador tant pels elevats tipus d'interès en la zona euro, actualment en el 4,25%, com per la crisi de liquiditat, que accentua els recels dels bancs a prestar-se diners entre si.
L'indicador es troba en nivells màxims des de la fallida del fins a fa poc quart banc d'inversió d'Estats Units, Lehman Brothers, i és previsible que no descendeixi fins que el sistema financer recuperi la seva confiança, al que contribuiria l'aprovació del pla de rescat financer del Govern de Bush.

El Govern espanyol ha demanat en diverses ocasions al Banc Central Europeu (BCE) que flexibilitzi la seva política monetària i baixi els tipus d'interès oficials per a pal·liar els efectes de la crisi a Espanya i facilitar el pagament de les hipoteques.

Per la seva banda, el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, considera que la pujada de la morositat i demana que se segueixin adoptant mesures per a afrontar el cada vegada més complicat escenari financer.

AUGMENT DE LA MOROSITAT. Segons l'Associació Hipotecària d'Espanya (AHE), la morositat de les llars seguirà creixent fins a mitjans de 2009, i afectarà especialment als préstecs

contractats entre 2003 i 2006, si el BCE no baixa el preu del diner.

http://es.youtube.com/watch?v=9BFGdt6v9sU

salut

Oscar Ramírez ha dit...

Gràcies per la extensa aportació Apa Noi.

zel ha dit...

Només un petó, quan ens va omplint la desesperança, no els importem gens, oi? Ningú, només la seva butxaca...

Anònim ha dit...

els milions de persones que moren de gana no són capaçes de desestabilitzar l'economia tant com ho faria el fet de permetre que el sistema bancari s'enfonsi.
trist i fred, però cert.

i si el sistema s'enfonsa els que primer patiràn i de manera més extrema seràn/em les persones amb menys poder adquisitiu...

o sigui que tot i que toqui molt la moral, virgensita que me quede como estoy o que millori però alguna cosa s'ha de fer.

i de totes maneres cada dia hi ha menys persones morint de fam... algo és algo

salutacions cordials
ricardo santiago

Oscar Ramírez ha dit...

Si Zel, només la seva butxcaca. Un petó.

Oscar Ramírez ha dit...

és el peix que es mossega la cua. Cada dia hi ha menys persones morint de fam perquè suposo que es diuen morir de fam avui i per tant demà ja no conten. O potser és que cada dia hi ha més gent rica i la diferencia es fa més gran. No ho sé, complicat tema. Una abraçada Ricardo!

Amb la tecnologia de Blogger.