DINERS PELS RICS, POBRESA PELS POBRES

N'hi ha que parlen poc i quan parlen és per a dir veritats com a temples. L'alemany Hans-Gert Poettering, president del Parlament Europeu, ha estat clar al parlar de les aportacions econòmiques que esta fent el govern dels Estats Units a la banca privada. En una entrevista al diari El Pais, Poettering, ha dit textualment això: No podemos permitir que tras la crisis monetaria, los americanos pongan 700.000 millones de dólares en el sistema bancario, es decir, a unos bancos que ganan dinero para su uso privado. Además, hay otro aspecto. Nunca comprenderé que haya 700.000 millones de dólares de los contribuyentes disponibles para salvar al sistema financiero y no para luchar contra el hambre del mundo. Esto no es aceptable y por esto propongo correcciones.

Crec que no cal cap gran anàlisi de les seves declaracions. O s'hi està d'acord o se'n divergeix. En tot cas, per a mi, el president del parlament diu una gran veritat. Estats Units destaca, entre moltes altres coses, per tenir uns index de pobresa escandalosos que contrasten amb els de riquesa. La forquilla de classes socials només té dues punxes, la dels molts rics i els que es moren de gana. La resta de societat nord-americana hi són per a veure-les venir, per a recolzar les guerres i fer front als tornados i tempestes tropicals que els destrossen les cases. Mentre això passa, el govern americà dóna diners als bancs privats, uns diners que ajudarien a paliar la pobresa. És una incoherència més dins d'un mar de despropòsits on acabarem naufragant tots. Podreu llegir aquesta entrevista en aquest enllaç.

Permeteu-me que acabi parlant d'un americà il·lustre que va morir ahir. Ens ha deixat l'actor Paul Newman. Ja havíem comentat en aquest blog que patit un càncer i que li quedaven poques setmanes de vida. Al final, tristament, Newman, un dels grans del cinema, ha mort.