QUIN GREUGE DE SÍNDIC

Foto: El petó de Judes.

Aquells que es pensin que un Sindic de Greuges de qualsevol ciutat té alguna utilitat, que baixin dels núvols. De cada deu, a vuit els han triat per favors o, més ben dit, serveis prestats. N'he conegut uns quants i ara que s'ha confirmat que la ciutat de Tarragona ha creat aquesta figura, figurí es podria dir, ve al cas parlar del tema. El Síndic de Greuges, hi ha excepcions com el de Cambrils i altres municipis però no en el cas de Tarragona, és aquell "personajillo trepa" que és a tot arreu i no soluciona res enlloc. Els veus al capdavant de l'organització del Carnaval, Setmana Santa (sobretot perquè són molt de missa), festes majors i altres "mandangues". Cal, com diuen els italians, lluir la "faccia" per aconseguir els "favores" del padrino de torn.

Com a bons trepes, fan bon paper a tothom, somriuen, parlen i parlen, venen fum, prometen, aconsellen, es pensen que són els millors en tot i que la ciutat els estima pels seus actes de "refregaculs" i busquen, llepant on poden, qualsevol racó on experimentar fins l'orgasme la seva auto-complaença que també es coneix com a "narcisisme egocèntric". No hi ha res pitjor que un personatge d'aquestes característiques per ocupar aquest càrrec a Tarragona. Ara milito aquí, ara milito allà, ara bufa el vent per aquí, ara cal caminar cap allà...

No hi ha res com haver utilitzat la feina de funcionari matinal per situar-se, acabant de fer el dropo, a confraries, associacions i entitats. No hi ha res millor que haver fet malament la feina que et paga i manté per preconitzar el tarragonisme sempre amb recompensa a les hores d'oci. Ho lamento per tots els tarragonins i tarragonines però aquest exemplar escollit no serveix per solucionar res malgrat hagi convençut, això ja passa amb els grans venedors de fum, tots els partits polítics. Agafeu-vos ben fort que ara, en temps de crisi, arriba una despesa innecessària i mai millor dit.