PENÉLOPE OSCAR HOLLYWOOD

El temps que passa entre el moment que decideixo parlar d'un tema i l'escric en forma de post en aquest blog mai supera els 20 minuts. Per fer aquest que ara llegiu he tardat més de dues hores. M'he hagut de tornar a mirar la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona per analitzar a fons el resultat de la cerimònia d'entrega dels Oscars d'Hollywood.

Si, ja ho sé. Ja sé que els Oscar són un espectacle més d'aquells on no es fa justícia perquè tot es mou al voltant dels diners i les amistats. La coherència i la lògica queden en un segon pla i passen de ser actors protagonistes a jugar un paper secundari. Fins fa uns anys era dels que em dedicava a no dormir la nit de l'entrega de les estatuetes i a seguir aquest acte de principi a final. Amb els anys vaig veure la manipulació i les injustícies fetes en una gala que cada any val més diners i té més glamour com a desfilada de moda i menys qualitat en mans dels guardonats.Penélope Cruz ha passat de sortir semi-nua a les pel·lícules de Bigas Luna i protagonitzar papers mediocres sota les ordres d'Almodovar a lligar-se a mig Hollywood i endur-se l'Oscar a la millor actriu secundaria per un paper que, revisada la pel·lícula del Woody Allen, és del tot normalet, en la línia de l'actriu que ha estat rebatejada com a "Pe" per evitar les riotes que li suposava l' altre renom de "Pene" (?). Aquests senyors d'Hollywood no s'han begut l'enteniment, senzillament no tenen cap ètica en el moment de triar els guanyadors que sempre són amics/amants (gran pel·lícula de Ventura Pons) enlloc de bons intèrprets. Apa! Pe! ja tens la figureta!

Hollywood ha passat de fer el ridicul a ensenyar el cul, directament. Ja no tenen cap credibilitat i mira que en tenien ben poca. Jo seguiré escoltant sovint la BSO de La Misión, la que es mereixia guanyar l'Oscar l'any 1986, i totes aquelles pel·lícules marginades que van quedar-se sense el premi que tocava gràcies al país que produeix més cinema i més mediocritats de tot el planeta.

Ennio Morricone - BSO La Misión