LA VEDA: PA PER AVUI I FAM PER DEMÀ

Una flota amarrada a port mentre la mar descansa i es regenera. És el fruit de la veda biològica que ha fet aturar dos mesos les barques d'arrossegament. Ha succeït a molts ports i entre ells el de Cambrils. Fa pocs dies parlava amb un pescador, un dels beneficiats o dels perjudicats, depèn de com es miri, per aquesta aturada. Em comentava que la veda és necessària però no suficient en un sector mal regulat i amb un sistema de funcionament arcaic, antiquat.

Durant dos mesos hauran crescut les especies marines però a partir del proper 1 de juliol les barques amarrades al port sortiran de nou per a capturar, sovint sense escrúpols, tot allò que enganxin les seves xarxes. En molts casos, per no dir tots, el peixet immadur no serà retornat a la mar. Alguns negaran aquesta afirmació però saben que és la realitat. Les primeres setmanes posteriors a la veda tindrem peix a dojo, per donar i vendre. Però després, passades aquestes setmanes, la mar tornarà estar igual que estava just abans de la veda. Aquest amic pescador ho té clar: dos mesos no són suficients per regenerar una mar castigada pels excessos.

Els restaurants seguiran venent-nos peixet fregit i moltes peixateries oferiran als seus clients més habituals el lluç petit (diminut) que tenen amagat, guardat per ocasions especials, al magatzem i lluny de la vista de tots els clients. Restauradors i peixaters compraran aquests "pezqueñines" a les mateixes barques. És el peix que no passa per la llotja, el que els mateixos pescadors venen d'amagat a aquests negocis i també als xiringuitos.

El de la pesca és un sector que funciona així, amb la vista grossa i la passivitat dels qui haurien de ser els primers en controlar-ho tot per al seu propi bé. A indrets com Cambrils encara es funciona amb el sistema de "parts", les que es reparteixen el patró, l'armador i els pescadors. No hi ha nomines fixes i, fins tot en moltes ocasions, els pescadors han de pagar també el gasoil que consumeix la seva embarcació. Quan hi ha aturades com la d'ara, la veda, els mariners han de buscar-se la vida i esperar les ajudes de les administracions que sempre són escasses i arriben tard. Si no es pesca no es cobra. Aquí, la productivitat afecta de ple al peó i reforça la figura de l'empresari.

Ara que les eleccions europees són recents i que encara recordem les promeses dels polítics, cal exigir canvis, solucions. Europa ha de fer un esforç per aconseguir la regulació del sector de la pesca. S'ho mereixen els mariners, s'ho mereix la mar. És, senzillament, sentit comú.

Comentaris

La Familia Menta ha dit…
Aquest tema és tan espinós... Tal com dius, per una banda estem desgraciant les notres aigúes, però per l'altra, moltes persones en depenen... Suposo que una veda més llarga passaria per la construcció de piscifactories, amb la conversió dels pescadors que ho vulguin a aquest sector.
Oscar Ramírez ha dit…
Jo crec que cal una regulació a nivell europeu i que això de les parts del patró i els mariners o, el tema de la venda il·legal que fan molts pescadors, s'ha d'acabar.
zel ha dit…
I el que no sé és com viuen o de què viuen, suposo que deuen tenir alguna cobertura, no? Perquè ql preu de llotja i el de venda, tela, i no crec que ells se n'aprofitin... Petons, t'enyorava.
Oscar Ramírez ha dit…
Hola Zel, jo et vaig seguint però estic mandrós per escriure.
Si, tenen una cobertura però sovint reben els ajuts molt tard. Ells no s'aprofiten del preu de la llotja, això ho fan els peixaters.
Alfons Garrido ha dit…
Lamento que transmetis aquesta visió d'un sector que no ni homogeni ni tan depredador com dius. Dins d'ell hi ha gent que treballa fort per fer del seu ofici una activitat sostenible ecològicament, rendible econòmicament i justa socialment. A més, el 90% de les embarcacions són empreses familiars en les que els "empresaris" també treballen a coberta, estiren la xarxa, trien el peix, etc.
Sens dubte, com estan les coses és fàcil caure en la crítica, però una mica de documentació i lectura et permetrà veure tota la diversitat de postures i estratègies que s'estan duent a terme, com per exemple la creació de reserves marines promogudes directament pels pescadors.

Salutacions
Alfons
Oscar Ramírez ha dit…
Alfons, jo no transmeto altra cosa que el resum de moltes converses amb pescadors de Cambrils i les vivencies que he experimentat tot menjant lluçet immadur que els pescadors estan venent, sense passar per llotja ni declarar-ho, a restaurants i xiringuitos. I no únicament lluçet. També hi venen popet, musclo, daurada, gamba, cloïsa i altres varietats.
No dubto que hi hagi una part de la flota pesquera formada per families senceres i que hi hagi pescadors que vetllen per la sostenibilitat. Dic únicament allò que sé, escolto perquè m'ho diuen i veig perquè ho visc. Gràcies pel comentari. Crec que divergir sempre és bo.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS