LA VEDA: PA PER AVUI I FAM PER DEMÀ

Una flota amarrada a port mentre la mar descansa i es regenera. És el fruit de la veda biològica que ha fet aturar dos mesos les barques d'arrossegament. Ha succeït a molts ports i entre ells el de Cambrils. Fa pocs dies parlava amb un pescador, un dels beneficiats o dels perjudicats, depèn de com es miri, per aquesta aturada. Em comentava que la veda és necessària però no suficient en un sector mal regulat i amb un sistema de funcionament arcaic, antiquat.

Durant dos mesos hauran crescut les especies marines però a partir del proper 1 de juliol les barques amarrades al port sortiran de nou per a capturar, sovint sense escrúpols, tot allò que enganxin les seves xarxes. En molts casos, per no dir tots, el peixet immadur no serà retornat a la mar. Alguns negaran aquesta afirmació però saben que és la realitat. Les primeres setmanes posteriors a la veda tindrem peix a dojo, per donar i vendre. Però després, passades aquestes setmanes, la mar tornarà estar igual que estava just abans de la veda. Aquest amic pescador ho té clar: dos mesos no són suficients per regenerar una mar castigada pels excessos.

Els restaurants seguiran venent-nos peixet fregit i moltes peixateries oferiran als seus clients més habituals el lluç petit (diminut) que tenen amagat, guardat per ocasions especials, al magatzem i lluny de la vista de tots els clients. Restauradors i peixaters compraran aquests "pezqueñines" a les mateixes barques. És el peix que no passa per la llotja, el que els mateixos pescadors venen d'amagat a aquests negocis i també als xiringuitos.

El de la pesca és un sector que funciona així, amb la vista grossa i la passivitat dels qui haurien de ser els primers en controlar-ho tot per al seu propi bé. A indrets com Cambrils encara es funciona amb el sistema de "parts", les que es reparteixen el patró, l'armador i els pescadors. No hi ha nomines fixes i, fins tot en moltes ocasions, els pescadors han de pagar també el gasoil que consumeix la seva embarcació. Quan hi ha aturades com la d'ara, la veda, els mariners han de buscar-se la vida i esperar les ajudes de les administracions que sempre són escasses i arriben tard. Si no es pesca no es cobra. Aquí, la productivitat afecta de ple al peó i reforça la figura de l'empresari.

Ara que les eleccions europees són recents i que encara recordem les promeses dels polítics, cal exigir canvis, solucions. Europa ha de fer un esforç per aconseguir la regulació del sector de la pesca. S'ho mereixen els mariners, s'ho mereix la mar. És, senzillament, sentit comú.