QUAN LES PERSONES SÓN JOGUINES

No sóc del Barça però com està de moda citaré una frase del seu entrenador que també està de moda. En una roda de premsa, el Pep Guardiola, va recórrer a aquell clàssic que diu: com és alt es puja, més grossa és la caiguda. Aquesta frase l'hem sentida milers de vegades i hem comprovat que és molt certa. En el món musical ha passat en moltes ocasions. Els cantants d'OT, a excepció d'un parell, són famosos quatre dies i després passen a la història. Altes cantants, i aquí comença l'essència del post d'avui, han viscut aquesta situació per culpa dels qui els envoltaven. Marisol i Joselito (poden agradar o no) són dos exemples de nens amb una veu prodigiosa que han estat explotats fins a les últimes i que després han estat llençats, com un kleenex.

Ara la història té un nom, Susan Boyle. Aquella senyora escocesa de 47 anys, soltera, sense feina i poc agraciada que, gràcies a la seva participació al concurs Britain's got talent, torna a ser una desgraciada. Boyle va presentar-se al concurs i va deixar a tothom bocabadat. El seu impacte mediàtic va ser mundial. Els seus vídeos s'han vist milions de vegades, la van criminalitzar per arreglar una mica el seu aspecte exterior i li van oferir fer una gira pels Estats Units en la que podria haver guanyat quasi 9 milions d'euros. Fisn i tot li van arribar altres ofertes més surrealistes i tristes.

Aquest cap de setmana, a la final del concurs britànic, Boyle no va guanyar. Tothom s'ho pensava però els votants van donar la victòria al grup musical infantil Diversity. El diumenge Susan Boyle va ser desallotjada de l'hotel on l'havien col·locat els responsables del concurs. Es comportava de forma estranya. La Policia va derivar el cas cap als serveis mèdics i aquests van determinar que Boyle havia d'ingressar en una clínica per esgotament i greus problemes de salut mental. Els metges diuen que la pressió a la qual ha estat sotmesa és excessiva i ara, com no ha guanyat el concurs, passarà a un segon terme o, possiblement, a l'oblit. Susan Boyle tornarà al seu poble quan surti de la clínica i ho farà sabent que haurà tastat les mels de l'èxit el regust sempre amarg la manipulació. Esperem que segueixi regalant la seva veu al món i mai canvii la forma de ser.

Comentaris

Anònim ha dit…
A mi me gusta mucho Susan Boyle, me parece muy buena mujer y con una voz unica. Me sabe mal que acabe asi, de esta manera.
La Familia Menta ha dit…
Pobreta... Però hi ha molts casos que s'han fet un lloc al món musical després dhaver passat per un concurs d'aquests i no guanyar: Nena Daconte i Bisbal en són un exemple. Espero que a aquesta senyora li vaigin prou bé les coses a partir d'ara.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, lo comparto todo. Me gusta, es buena mujer y es una pena que su final sea este. Gracias por opinar.
Oscar Ramírez ha dit…
M.Z, jo també ho espero que li vagin bé les coses. El cas és que al Regne Unit les coses van diferents. Allí, els que no guanyen passen a l'oblit ràpidament.
Esther del Campo ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Esther del Campo ha dit…
Al mitjà on he estat treballant aquests últims mesos fèiem un seguiment gairebé diari d'aquesta dona, perquè ven, cada dia era la notícia més llegida (no sempre el que és més important és el més interessant pel lector..., coses de les empreses de comunicació suposo). Crec que ha triomfat per empatia, la gent s'hi ha sentit identificada d'alguna manera amb la Susan Boyle. Tot i així, els diaris sensacionalistes anglesos la destrossaven cada dia i fins i tot calculaven quant valia cadascuna de les peces de roba que portava. És una pena, és clar que ha acabat com ha acabat perquè tenia molta pressió mediàtica damunt seu. A the Sun i a tots plegats se'ls havia acabat la notícia de la Jade Goody i han carregat contra Susan Boyle. Detestables aquests tabloides.

Espero que triomfi, s'ho mereix.
PS. Celebro que tornis a escriure al bloc!
Oscar Ramírez ha dit…
Esther, la teva aportació em sembla molt bona. Has definit a la perfecció el metode de destrucció emprat per acabar amb aquesta dona. Gràcies per seguir llegint-me.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS