Header Ads

MI FAMÍLIA CONTRA "CATALUNYA"


Acabo de veure la nova estrena a Telecinco, un programa (nou a Espanya i, com sempre, còpia americana) on es tria a un família d'una de les provincies espanyoles amb l'objectiu que lluiti amb la resta de l'estat. Agafen quatre membres d'una família i els hi fan triar entre les tres provincies espanyoles que, per atzar, escull l'ordinador en un mapa on hi són totes representades.
Un cop han triat la provincia, la família de la provincia escollida formula una pregunta a la familia que concursa i si l'encerten s'enduen el premi. En cas que fallin, la recompensa és per als qui han preguntat. Sota el cartell de cada provincia hi ha el premi. Hi pot haver diners, viatges, cotxes i altres elements molt absurds com ara 1.000 rotllos de paper higiènic o 120 ampolles de vi.

En aquest primer programa, com era previsible, la família escolllida era de Madrid. Una parella d'aquelles rares que té com a somni casar-se, acompanyada de la filla d'ella i de la cunyada.
En aquesta primera edició, del tot identificativa, quan el concursant madrileny (s'ho feien entre els quatre membres de la família), veia dues províncies espanyoles i una de catalana, triava una de les espanyoles i, si el premi era absurd, optava per la segona espanyola.

I van triomfar, com els campions que tenen la copa a la mà abans de jugar-la, tot renunciant al nostre país. El més absurd del primer programa són els premis que tenien les quatre "províncies catalanes". Lleida tenia 200 euros, Tarragona 1.000 i Girona, atenció, un sac de pinso per als gossos. No vaig veure Barcelona. Segur que tenia molt més que els altres. El cas és que, per Madrid, seguim sent un sac de fems, un pinso per a gossos o el premi més barat d'un concurs que, com molts altres, protagonitzaran actors aficionats (estil Gran Hermano) i gent pagada a base de quatre "merdes" que ho deixen tot per sortir a la tele.

6 comentaris

Anònim ha dit...

acavo de llegir el teu comentari i m'alegre veure que no sóc la única que vaig acabar indignada amb el nou programa de tele 5.
Una llàstima que no haguessis vist Barcelona perquè saps kin era el premi que esperava per Barcelona??? Doncs ametlles!!! sisi un sac d'ametlles, segons el presentador molt bon regal per a fer els turrons ara que ve el Nadal.
Indignant....van anar sortint les provincies catalanes i cada cop pitjor! però el millor va ser que quan va tocar el torn de Madrid allà el premi era la BODA. És a dir, el millor premi per aquella parella ja que ells el que volien era casar-se.

La veritat es que deixa molt que desitjar que una cadena de televisió faci aquest tipus de publicitat. I després diuen que els catalans fomentem el separatisme???

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim, el sac d'ametlles de Barcelona ja és el colofó final a l'insult i menyspreu que ens va dedicar Telecinco. Un cop més ens fan el boicot i ara ens donen per la pala als concursos. I a sobre Madrid, com tu dius, tenia el premi que volia la parella. Sospitós, oi?
El format de concurs és interessant però fet per Telecinco és, amb perdó, la merda més grossa que s'ha vist mai. Que els bombin! que segur que els agrada!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

perquè mireu la tele que no teniu altra cosa millor que fer, us puc dir un milió de coses a fer

Oscar Ramírez ha dit...

Té la Mà Maria, no ens renyis!!! jajaja. Home, jo sóc dels que volen veure les coses abans d'opinar i sempre em miro els primers programes. Ja sé que hi ha milions de coses a fer molt millors que aquestes. Gràcies per la bronca, jajaja.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Anava a escriure el mateix que "Té la mà MAria". Se m'ha avançat. Fa segles que ni veig T5 ni res que se li assembli. Com a màxim el TN i encara. Si sé que existeixen aquests programes i d'altres de més nefastos com allò de sálvame, és per comentaris que em fan d'altres a les xerrades a l'hora d'esmorzar. M'estimo més bloguejar.

Oscar Ramírez ha dit...

Eulàlia, jo no sóc cap apassionat de la televisió. També m'agrada més voltar pels blogs. El cas és que quan comença un nou programa i, si no és del cor, me'l miro per saber com és. En aquest cas em va crear una sensació de pena i caritat no cristiana. Pena perquè me'n fan aquelles persones que intenten fer un boicot i ridiculitzar d'una manera tan senzilla. I caritat perquè crec que a Telecinco i els seus seguidors els hem de donar alguna cosa. Jo, particularment, els donaria per la pala i desitjo que els donin pel sac. Ja se sap que sóc, en aquests casos, molt generós. Gràcies per la teva aportació.
Per cert, he incorporat el teu blog a la meva secció d'espais que llegeixo i seguiré llegint.

Amb la tecnologia de Blogger.