MITIFICANT OBAMA

Tres quartes parts del planeta van rebre amb entusiasme la victòria d’Obama i el seu nomenament com a President dels Estats Units. Sabíem que l’altra opció, l’altra candidat, era una cortina de fum i un perill públic per donar continuïtat a les politiques nefastes dels Bush, pare i fill, i en Clinton.
La seva simpatia, el seu discurs, la seva proximitat, el seu color de pell i, sobretot, una gran campanya feta a base de talonari, van portar-lo a la Casablanca i allí va néixer el mite. Obama és bo, és humà, fa les coses bé i les que li surten malament son herència de l’administració Bush Jr.
Obama és tant líder i tant diferent als altres que ara ha estat premiat amb el Nobel de la Pau. No s’ha tingut en compte que és el president del país que més doblega, amb el poder de les armes i humiliant i saltant-se els drets humans a la torera, a la resta del món.
Amb l’arribada d’Obama no s’han acabat les ocupacions americanes als països de l’Orient i en alguns casos fins i tot s’han incrementat. Amb ell, els Estats Units segueixen liderant el sector bèl·lic i a molts dels seus estats hi ha la pena de mor com el pa de cada dia.
Amb aquests arguments, li han donat el Nobel. De la mateixa manera que, ara fa dos anys, li van donar a Al Gore, aquell famós vicepresident que signava ordres per envair països i marcava les estratègies a seguir per incrementar el poder a base de bombes i bales.
No entenc aquesta mitificació del president Obama. Va arribar al poder fa pocs mesos i ja s’ha guanyat el mateix cel on hi reposen altres persones que si van fer mèrits per tenir el Nobel de la Pau. Ho veieu com aquest món s’ha tornat boig i hem perdut els papers?

S'ha acabat el prestigi dels Premis Nobel si és que encara en tenien.