11 d’octubre 2009


Ja sabeu que sóc un enamorat dels plaers que ens regala la natura. En època d'espàrrecs em torno boig passejant pels boscos collint tots els que trobo i, sobretot, cremant adrenalina mentre camino en una nova aventura que acabarà a taula, amb un bon remenat de la collita del dia.

Ara, moment de rovellons, em passa el mateix. La sensació d'entrar al bosc i buscar-ne és, de nou, una exitació constant. De moment enguany encara no he exercit oficialment de caçador de bolets però gràcies a l'amic Bernat, una persona molt especial i a qui estimo molt, anem tastant aquesta meravella del bosc que és bona ja sigui fregida, a la planxa o a la cassola.

Avui el Bernat ha anat fins a Biescas amb el seu fill i ha baixat una dotzena de caixes i tots els cistells que portaven plens de rovellons. Com a persona especial que és, el Bernat ho comparteix tot i una de les caixes ha anat a parar a la cuina de casa meva. Quan acabi d'escriure aquest post començaré a desgustar les captures del Bernat. La foto està feta fa deu minutets i hi surten el protagonista i la iaia Pepita, una altra regal de la vida, una persona autentica i vital tot i els seus 87 anys.

L'apat el compartirem amb el meu sogre Joan i la Mar, la meva dona. Aquests petits detalls i aquests petits moments són els que fan que la vida sigui inmensa, bonica de viure. Gràcies Bernat! gràcies Iaia!

I gràcies també a tots vosaltres, lectors habituals del blog, per haver aconseguit superar la xifra de 50.000 visites en els 2 anys i mig de vida d'aquest espai virtual, diari personal, que seguirà endavant i com sempre.

6 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Has dit... Biescas?!. Podriem concretar latitud i longitud?.
    Aquest post, caldria haber-lo escrit, llegit, i de postres mirar la foto?...
    Al Opencor, venen rovellons?!.
    Ja, ja, ja... Bon Profit i endavant.

  2. Anònim says:

    La foto és molt tendre, com l'escrit. Ets una persona molt sensible i sincera i això és nota i cal agrair-ho.

  3. Anònim 1, no entenc res del comentari però em sembla divertit. SI, els rovellons són de la zona de Biescas i l'Opencor no sé si té rovellons o no. En tot cas, si tn té deu ser perquè els comprin els pixapins que van a la muntanya i no en troben cap. Hi ha gent, com el Bernat, que en saben i molt.
    Bon profit!

  4. ANònim 2, moltes gràcies. Intento parlar dels temes que m'importen i em motiven. Sempre ho he fet i tamé intento que aquest segueix sent un diari personal on es pot parlar de tot, de política però també de família, de temes banals i de temes d'interès general. Moltes gràcies de nou.

  5. Anònim says:

    Ja, ja, ja... es que vaig escriure el comentari en to ironic. Llegint i mirant la foto, s´hem queia la baba!. I a l´hora que era, l´unica esperança de comprar-ne era el citat establiment.
    Per altra banda, no crec que en Bernat vulgui concretar el lloc de la troballa, i si ho fa, molt mal fet.
    Salutacions!.

  6. Anònim, ara SI! jajajaja. Ara entenc tot el missatge i fins i tot em sap greu l'hora en què el vas llegir. El Bernat diu que, com a bon boletaire, no desvetllarà el lloc de la troballa, jajaja.
    Salutacions i pensa que encara ets a temps de comprar-ne que la temporada és llarga.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -