L'AMISTAT I LA FAMÍLIA

Ja sabeu que sóc un enamorat dels plaers que ens regala la natura. En època d'espàrrecs em torno boig passejant pels boscos collint tots els que trobo i, sobretot, cremant adrenalina mentre camino en una nova aventura que acabarà a taula, amb un bon remenat de la collita del dia.

Ara, moment de rovellons, em passa el mateix. La sensació d'entrar al bosc i buscar-ne és, de nou, una exitació constant. De moment enguany encara no he exercit oficialment de caçador de bolets però gràcies a l'amic Bernat, una persona molt especial i a qui estimo molt, anem tastant aquesta meravella del bosc que és bona ja sigui fregida, a la planxa o a la cassola.

Avui el Bernat ha anat fins a Biescas amb el seu fill i ha baixat una dotzena de caixes i tots els cistells que portaven plens de rovellons. Com a persona especial que és, el Bernat ho comparteix tot i una de les caixes ha anat a parar a la cuina de casa meva. Quan acabi d'escriure aquest post començaré a desgustar les captures del Bernat. La foto està feta fa deu minutets i hi surten el protagonista i la iaia Pepita, una altra regal de la vida, una persona autentica i vital tot i els seus 87 anys.

L'apat el compartirem amb el meu sogre Joan i la Mar, la meva dona. Aquests petits detalls i aquests petits moments són els que fan que la vida sigui inmensa, bonica de viure. Gràcies Bernat! gràcies Iaia!

I gràcies també a tots vosaltres, lectors habituals del blog, per haver aconseguit superar la xifra de 50.000 visites en els 2 anys i mig de vida d'aquest espai virtual, diari personal, que seguirà endavant i com sempre.