AGRICULTURA MENTAL

El debat obert sobre la possibilitat que es faci pagar algun tipus de taxa o peatge per conduir per les carreteres em diverteix. Fa gràcia veure com la resta d’Espanya es posa les mans al cap davant la possible mesura que a Catalunya tenim aplicada fa anys a les autopistes. Som així nosaltres, avançats als temps que corren tot rascant-nos la butxaca des de fa anys sabent que algun dia igual seria un sistema per la resta de mortals. Els governs que hem tingut no han fet res per evitar aquest sistema que ens ha escurat encara més. Primer CiU, més tard el tripartit i ara de nou la federació nacionalista, no ha aconseguit acabar amb el pagament de peatges. Hi ha masses interessos pel mig i entre ells el gegant intocable que es diu La Caixa que xupa de tot arreu i també és accionista de les concessionàries de les autopistes. Ja sabem que a Catalunya hi ha tres coses intocables: el Barça, Barcelona ciutat i La Caixa. Mentre esperem que es decideixin a implantar el pagament a tot Dé...

Davant del dubte de saber què fer amb la figura del Síndic de Greuges de Tarragona atès que ens costa més car que un ministre no cal pensar més: que sigui el primer en aprimar l’administració ara que es parla del seu sobrepès. Si ens ha de costar 177.000 euros anuals per acabar fent 113 actuacions (surt a 2.700 de les quals la meitat no acaben sent admeses a tràmit, més val que es quedi a casa i que no tinguem cap més Síndic. Ja coneixeu la meva oposició envers aquesta figura que considero passada de moda, inútil i ineficaç. Si el ciutadà vol queixar-se d’algun problema ja té l’OMAC o altres vies per aconseguir que la seva veu sigui escoltada. Si féssim una enquesta a la ciutat , un 99 per cent dels enquestats no sabria definir ni què és el Síndic ni quines funcions té. Per tant, un altre motiu per dir-li adéu. De vividors amb sous d’escàndol ja en tenim masses i prou que els hem d’aguantar. Si s’ha d’aprimar l’administració que comenci llençant llast (lastre) i elimini so...

Us recomano l’entrevista publicada al darrer número de la revista TAG que edita el Col•legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona i que té com a protagonista al Director dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Cèsar Puig. Fa anys que col•laboro amb aquesta revista fent entrevistes i en aquesta ocasió us puc assegurar que, com en moltes altres per no dir sempre, va ser una conversa molt agradable i de la qual se’n pot treure molta informació. Parlem de mobilitat, infraestructures, territori, de port, de medi ambient i de molts altres temes actuals. La web oficial del col•legi és aquesta ( enllaç ) i si voleu llegir l’entrevista (és en PDF i tarda uns segons en carregar-se) la podeu llegir a les pàgines 4,5 i 6 ( enllaç directe ). Ja em direu què us sembla.

Hi ha certs personatges que haurien de saber retirar-se a temps i com no ho fan acaben caient del pedestal històric que tenien i convertint-se en bocamolls que freguen la demència senil. És el cas d’un dels pares de la Constitució Espanyola, Gregorio Peces-Barba. Lluny de quedar-se a casa a jugar amb els nets, llegir la premsa o esperar que el gos li porti les sabatilles, va pel món desbarrant i quedant en ridícul. Fa poques setmanes va agredir Catalunya dient que potser a Espanya li hauria anat millor si en comptes d'annexionar Catalunya s'hagués quedat amb els portuguesos, remuntant-se a l'època de Felip V. Ara, aquest personatge històric anat a menys ha rematat la feina justificant el bombardeig contra Barcelona el 1934 perquè la Generalitat havia proclamat la República Catalana dins d'una confederació ibèrica que s'havien inventat. I s’ha quedat tant ample,com si res. Ell fa gran la frase de “por la boca muere el pez” ... el peces barba, quedi clar....

Ho he llegit al blog de la Cantireta i m’he quedat glaçat. Ha mort, víctima d’un càncer diagnosticat ara fa un any, la soprano Montserrat Figueras. Tenia 63 anys i una trajectòria musical grandiosa. Especialitzada en música antiga i creadora del cor de la Capella Reial de Catalunya, la Montserrat tenia la virtut d’enamorar amb la seva veu i amb la seva presencia, senzilla però impactant, transmetent serenor i pau a qui parlava amb ella i també amb els seus gestos delicats. Va ajudar a recuperar el Cant de la Sibil·la cantant-lo de manera única, va donar un toc diferent a la lectura del Llibre Vermell de Montserrat i va fer gran el grup Ars Musicae de Barcelona on va cantar molts anys peces de grans mestres espanyols del segle XVI. L’home de la seva vida ha estat el músic Jordi Savall amb qui es va casar fa més de quaranta anys i amb qui va compartir-ho tot i entre aquest tot la música. La llista de premis, guardons i reconeixements que ha rebut és inacabable. Entre ells, ...

240 euros en medicaments per habitant i any.   Aquesta á la realitat al nostre país, la despesa que es fa i que ara es vol mesurar per estalviar diners i, de pas, per regular un sistema on es produeixen abusos. El nombre de persones que demanen receptes per a familiars o que es dediquen a crear macro farmacioles a casa on caduquen gran part dels productes és, i encara que sembli mentida o es vulgui negar la realitat, al·lucinant. Cal per tant regular el procés d’adquisició dels medicaments i el sistema de copagament s’imposa, de moment, com la millor solució. Hi ha molta gent que es posa les mans al cap però els referents més propers, parlo d’Europa i dels països que funcionen de manera similar, hi són i demostren que aquesta opció funciona. La Seguretat Social gratuïta acaba sent un abús i això ho saben aquells que fa anys que van canviar les normes. Deixant a banda al Regne Unit, que sempre van al contrari que la majoria i encara mantenen la gratuïtat, podem posar exempl...

CatalunyaCaixa passarà a la història per ser el pitjor dels referents en matèria de gestió com a entitat financera. Fa poc llegíem aquesta noticia a tota la premsa: Mentre els beneficis de CatalunyaCaixa s'han reduït a la meitat en només sis anys, la retribució de la cúpula s'ha multiplicat per dos. L'any passat, cada membre de l'alta direcció i el consell d'administració va cobrar, de mitjana, 176.000 euros. És el 93% més que l'any 2004. Avui el diari ens dóna una nova sorpresa que contrasta amb la Informació anterior i que ens diu que la Fundació Caixa Tarragona elimina el programa “Tu ajudes” que aportava diners a associacions i col•lectius socials sense ànim de lucre. Parlem de les associacions de paràlisi cerebral, familiars de malalts d’Alzheimer, la de famílies de disminuïts psiquics, la de pares de minusvàlids, la de nens amb Cáncer o la pròpia Càritas Diocesana. Amb la decisió de tancar l’aixeta de diners als qui treballen en pro dels a...

Com pateixo incontinència verbal i no tinc ganes de curar-la he d’espaiar les meves intervencions i he calculat que aquesta serà l’última que faré enguany. Posats a fer la faig en l’únic diari on escric perquè és també l’únic en el qual confio al cent per cent. Recentment podria haver-me sumat a la nova nòmina, que no es tradueix en una remuneració econòmica, del diari per excel•lència a Tarragona però vaig optar per ser coherent i no regalar res a aquells que neguen als altres. Si, amics lectors, el ”diari degà” de la província segueix vetant a segons qui i creant el què podem anomenar danys col•laterals perquè negant la informació perjudiques a un sector de la població que té dret a tenir-la tota al seu abast. Fa pocs dies parlava amb un dels ex-treballadors acomiadats fa pocs mesos dins aquesta nova política dels editors d’aquest mitjà de l’Opus que consisteix en eliminar als més antics i col•locar al seu lloc a jovenets recent llicenciats que es poden manipular més i millo...