EL RETORN A LA RÀDIO

Era un dels meus desitjos ja fos per col·laborar o com a contertulià. Després d’haver tingut la oportunitat d’haver treballat els darrers vint anys, i algun més, als diferents mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa escrita i Internet) he tingut sempre clar que on em sentia més còmode era a la ràdio.

A la meva recent etapa participant a les tertúlies de Punto Ràdio, emissora que va tancar portes a finals de l’any passat hi he sumat des de fa un mes la meva col·laboració a la Cadena Cope, ràdio on vaig treballar des del 1992 al 1995 i on recentment m’havien convidat en diverses ocasions, per fer tot un seguit d’entrevistes amb el company Josep Maria Pagès.

És un espai coral, a dues veus, on parlem de forma distesa amb representants de la societat civil i de la classe política. S’emet els dimarts i els dimecres de set de la tarda a vuit del vespre. Es poden escoltar  a través del 1043 de l’ona mitja per Cope Reus i pel 93,5 de la FM per Cope Tarragona.

Hem començat amb bon peu. La passada setmana varem conversar amb una de les persones responsables de l’Associació Socioeducativa Joventut i Vida, entitat que coordina el Banc d’Aliments de Tarragona i que fa el seguiment i abastiment de menjar als indigents que dormen pels carrers de la ciutat. Aquesta setmana hem pogut conversar amb el Jordi Rovira, President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i amb l’Albert Ribot que és el President de l’Associació de Venedors del Mercat Central.

Han estat entrevistes molt interessants al tractar-se de dues temàtiques molt recurrents i importants pels tarragonins: el patrimoni i les obres del mercat.

De la conversa amb el Jordi Rovira en puc extreure que les polítiques patrimonials que du a terme l’Ajuntament de Tarragona són lluny d’apropar-se a la normalitat i a la correcció. Es cometen moltes errades amb certes actuacions de rehabilitació i conservació i també es nota una certa deixadesa per assolir objectius tan evidents com reobrir al públic la Necròpolis Paleocristiana i netejar el teatre romà que segueix estant fet un autèntic fàstic.

Amb Albert Ribot hem comprovat que la confiança dels venedors del Mercat pel que fa al compliment dels terminis de les obres reforma de l’edifici de la Plaça Corsini és quasi bé nul·la o que l’eficàcia dels diferents governs que han tingut la possibilitat de fer abans les obres deixa molt a desitjar. Dit d’una altra manera, com a conclusió, no hi ha diners per fer les obres ni visió de futur per part dels polítics per afrontar la situació.

Són realitats i veritats que dolen. És la opinió de la gent que treballa per la ciutat i la trepitja, la sent, se la fa seva. Òbviament que allò que diuen no agrada als qui manen però és aquí on rau la riquesa de la societat civil, en el fet de fiscalitzar als representants electes i recordar-los com s’han de fer les coses. I és que ja se sap que ningú neix ensenyat però en política n’hi ha que no volen aprendre.