Header Ads

DIARI DE LA PELL (9): LA MEMÒRIA A LES MANS

Segueixo el viatge nord amunt. Ara a la Borgonya. Aquesta és terra de vins i monestirs, dels colors de la tardor i olor de terra llaurada. Tot just ara que comença, participo en la verema amb els pagesos de la vall. Tenen la mirada endolcida en els records i les mans esquarterades, clivellades tanmateix, per palpar els ceps que mantenen drets des de fa dècades. Heus aquí les de l'Adrien, el pagès més vell de la zona.
 

Ens llevem de fosca matinada i quan el sol apareix al fons dels turons ja li portem cert avantatge. El raïm és capriciós, diu l'Adrien. El raïm, em comenta, madura més tard com més altes siguin les terres on reposa i el blanc sempre madura abans que el negre. Aquí, a la vinya on veremo avui, hi ha mans de tots els colors buidant els ceps. Tot i tothom té el seu grau de maduresa. Al migdia, ens aixopluguem en una cabana de pedra seca al mig dels camps. Compartim bóta de vi d'altres collites i viandes que ens han dut les dones de l'Adrien, l'André i el Césaire. Regalem conversa al grup i gaudim de les paraules en aquesta mena de casa d'altri.


Els jornals són llargs i poc lleugers pel cos. Amb la vesprada, les cames et demanen repòs a crits. Però encara ens queda esma per ajuntar conversa al bar del poble. L'ànima no accepta comiats en aquells dies feliços i plens d'emocions. Canvio els ceps per les flors a la finestra de la petita casa que he llogat a la sortida del poble.
 
 
Les cortines de ganxet em recorden que les cases, com les persones, també clivellen el seu cos i guarden, ben endins, dolços records de la seva memòria antiga. I escric: Le souvenir est le seul paradis d'où nous ne pouvons pas être expulsés.

Chenove, setembre 2014

S'acaba el setembre, el primer mes del viatge imprevist. Ho fa amb un vespre fred a la regió de la Borgoña i una sensació de pau a tots els meus racons. Les imatges parlen soles però les acompanyo amb paraules. Moltes altres, centenars i centenars que guardo al portàtil, faran al seu dia el seu servei. Tot segueix, res no acaba de moment.

1 comentari

Abel ha dit...

Bonica escapada company!

Amb la tecnologia de Blogger.