LA DAMA DE LO LINDO
L’any 2009, a Càceres i en el
marc del Encuentro Internacional de Escritores por la Tierra, vaig conèixer a
la poetessa nicaragüenca Claribel Alegría. Aquella dona diminuta, però amb una
dimensió humana monumental, em va captivar des del primer moment. Vam compartir
bones estones durant els 5 dies que va durar la trobada.
Em va parlar de la seva infantesa
i adolescència, dient-me amb tota la naturalitat del món que el seu mentor
havia estat el gran escriptor espanyol Juan Ramón Jiménez. També em va comentar
algunes de les anècdotes viscudes al costat del seu marit, quan venien a casa
seva amics íntims com Julio Cortázar, Pablo Neruda, Mario Benedetti i tants
altres.
Es notava, per com parlava i ho
recordava, que la seva havia estat una vida intensa. I encara ho era. Aquell
any 2009 a Cáceres, la Claribel tenia 84 anys. Va participar de manera activa
al Encuentro de Escritores convertint-se en una de les principals protagonistes
de l’esdeveniment.
Aquesta setmana ha viatjat fins a
Madrid per rebre el Premi Reina Sofia a tota una trajectòria literària, traduïda
en quasi una trentena de poemaris i tants altres assajos. Podeu llegir la
noticia en AQUEST ENLLAÇ.
Aquesta
matinada, parlant amb l’Erik, el seu fill, em comentava que la Claribel està bé
tot i que molt cansada perquè aquests desplaçaments de tantes hores la deixen
esgotada. Ara ja té 93 anys.
Li he dit que li faci un petó immens
i una dolça abraçada. Sóc conscient que, segurament i per coses del destí i la
llunyania, serà complicat de veure-la de nou en persona. Però, en tot cas, sé
que l’Erik li farà l’abraçada i ella ho agrairà. D’aquells dies a Càceres en
queda un intercanvi molt maco. Ella em va regalar signat un dels seus poemaris
més bells i jo, amb tota la humilitat, li vaig escriure una poesia que més tard
vaig publicar al meu llibre “Esperando la ausencia”. Com la Claribel ho trobava
tot molt “Lindo” i deia en moltes ocasions “Que lindo!”, el text es va dir “La
Dama de lo lindo”. Us el comparteixo.
LA
DAMA DE LO LINDO
A
Claribel Alegría
Aliñas el mundo
regalando tu apellido. Creando tiempos de admiración a cada gesto, forjando
tiernas sonrisas, me despiertas un nuevo sentido, el sexto.
No viví mi
pasado contigo y vivo el presente recordando tu pasado. Sabiendo que mi futuro,
por haberte conocido, empieza en el pasado atado a lo presente que, con tus
palabras, hacen que yo sea más persona y menos gente.
La luz que
desprendes da alegría, no te deja ausente. Porque tú, Claríbel, serás la “Dama
de lo lindo” eternamente.
Alegría, alegría
y que el mundo aprenda de ti y se ría. Por favor!
...
Acabaré compartint un simpàtic vídeo de fa només cinc mesos, on la Claribel parla del moment en que es va assabentar que li havien donat el Premi Reina Sofia.
...
Acabaré compartint un simpàtic vídeo de fa només cinc mesos, on la Claribel parla del moment en que es va assabentar que li havien donat el Premi Reina Sofia.
Comentaris