AGRICULTURA MENTAL

Mai s’havien vist i els seus rostres van apropar-se fins el moment del petó. Uns eren tendres, altres amb una complicitat generada a l’instant, uns amb química, altres els feien riure als dos. I alguns, plens d’emocions, no haguessin parat de besar-se.  La directora Tatia Pilieva va realitzar aquest experiment, convocar a vint persones que no es coneixen. I un cop emparellades, sense saber res l’un de l’altra, ni tan sols el nom, es van besar. Emocions diverses al descoberts, petits instants atractius – fins i tot eròtics – que posa de manifest que als primers moments també hi ha màgia i complicitats. Us convido a mirar el vídeo. Crec que és un document que, com a experiment, ens regala molt.  He triat com a imatge d'aquest escrit, un fragment de “Més enllà dels núvols”, un moment previ al bes dels dos protagonistes. Ara si, el vídeo.  )

Sóc l’objecte que sóc i sovint en sóc un altre i estic lluny assegut entre aigua i terra. I dormo, dormo la gegantina aventura de la paraula humana estripada i èbria, sagnant en el record dels morts que sembla que vinguessin de dintre i sanglotessin al veure’m escriure els seus noms.  I ara, quan surt de la meva boca aquesta tonada de pluja i sol mullat, m’estiro per totes bandes i respiro cicatrius, recullo les engrunes que li sobren a l’ànima i tinc fred. i em desperto al mig de les roses   sense entendre encara qui viu o estima. Per això és que el meu melic no té edat i segueixo esperant el dia dels petons perduts, just ara en que les meves ungles no tenen ganes i el meu cap està més trist i fosc que mai, just ara que els meus somnis són anònims i els meus ossos ja no troben el murmuri dels segles.  I torno a lletrejar cendres, a perseguir a la meva ombra i a aquest arbre que agonitza entre els meus dits i que enterraré amb mi quan voli en espiral i m...

La meva activitat literària és enguany frenètica, apassionant, atractiva i emotiva. I avui no us parlaré pas de cap dels meus llibres. Em centraré en “Converses amb ningú”, el primer poemari de la meva amiga i poetessa reusenca Montse Farrés. El proper 27 de març, a les vuit del vespre al Centre d’Art Cal Massó de Reus, es farà la presentació oficial del llibre i la Montse m’ha convidat a llegir, amb altres convidats, alguns dels seus poemes. Serà, ja ho puc assegurar, un moment molt especial per tots dos. Bàsicament perquè varem presentar conjuntament aquell llibre sobre el Jaume Joan Magriñà ara farà un parell d’anys i perquè ella ha assistit a les presentacions dels meus últims llibres però és el primer cop que es canvien els papers .  La nostra història, l’he comentat altres vegades, és recent però molt intensa. En la Montse hi he trobat sempre el caràcter d’una persona amable i que es fa estimar, que escolta i que parla pels descosits. I no és pas aquest un defec...

Fa uns mesos us parlava de la convocatòria que feia l’associació gironina Ad’Art per confegir el nou llibre de narrativa breu que, com cada any, reparteixen entre els comerços i particulars en un intent de promoure la cultura. Cada any proposen fer un text de 100 paraules que comença amb la frase que ells proposen i posteriorment un jurat decideix quins són els escrits guanyadors que seran publicats. El 2011 vaig presentar-hi dos textos i els dos van ser escollits pel jurat. En aquella ocasió havies de començar dient “Et vaig veure al cafè”. El 2012 no hi vaig participar i l’any passat em vaig tornar a animar. Calia començar amb la frase “Tot ha canviat” i dels dos textos presentats, un ha estat escollit pel jurat. Estic molt content i agraeixo poder formar part activa d’aquest projecte. Podeu llegir el resultat final, amb tots els textos que s’han triat, fent CLIC AQUÍ El meu text, el que apareix ara a la selecció dels amics d’Ad’Art, és aquest:  TOT HA CANVIAT...

Quan es van posar en marxa els blogs i tothom n’obria un, parlo de fa uns sis o set anys, va néixer una mena de sistema de transmissió de coneixements que el blocaire havia de fer públics perquè un altre blocaire li havia proposat. I un cop feta la confessió demanada, l’autor que havia rebut l’encàrrec havia de fer-lo extensiu a cinc autors més. D’aquesta manera, arribava un punt en el que tots els blocs tenien penjat als seus espais un mateix text responent les mateixes preguntes. D’aquest sistema de transmissió social, viral podríem fins i tot dir, se’n va dir “meme”.  Un meme és això. I mireu que el concepte, tot i aplicar-se ara a la xarxa, no és pas nou. Si busqueu per Internet trobareu centenars de pàgines que parlen del seu origen. Ara que els blocs han passat a un segon pla i que les xarxes socials han agafat tot el protagonisme, els memes circulen per Facebook. I ahir, per més que no ho volia, me’n va arribar un que se’m demana que respongui. Com sempre, perquè d...

Com explica aquests dies el XavisS a través de les xarxes socials, la presentació del nou disc a FNAC Illa Diagonal va ser un nou èxit. El públic va acollir totes les cançons amb el plaer que aporta el disc quan l’escoltes, se les va fer seves i algunes d’elles, la del Pol especialment perquè és la que està sonant a totes les ràdios de Catalunya, les va ajudar a cantar en directe. Al FNAC el van acompanyar l'Edgar Arto a les percussions i el Miguel Zanón a la guitarra i cors. La gira de visita als mitjans de comunicació del camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre la farem finalment la primera setmana del mes d’abril. Els problemes per quadrar les agendes són complicats i volem fer les coses amb temps i ben fetes.  Pel que fa als bolos, s’està començant a preparar la gira. Hi haurà concert a Reus (encara no sé la data) i a Mallorca i Menorca a meitats d’abril. El XavisS tocarà a moltes altres ciutats. Ja en tindreu més notícies. En tot cas, abans que passi més temps, ...

Aquest text és un dels que configuren la primera de les quatre parts que tindrà el meu proper llibre que anomenaré “Invasión de Campo”. La primera part es dirà “Metafísica de la herida”.  ET CONVIDO El meu funeral serà demà. No te’l perdis, porta als nens si vols. Hi haurà números per tots els gustos, faran mim , màgia i malabars. També hi haurà pallassos i una cantant que mai has escoltat.  Vindrà gent de tot arreu a celebrar aquest dia. Els estudiants arribaran uniformats amb els seus globus blaus, els enemics plantaran les seves banderes al costat de la meva tomba. Les fulles ballaran al compàs del vent que també hi serà present en aquest senzill homenatge. I una dona nua que no hauràs vist mai entrarà al meu taüt i el segellarà per dintre.   Què més et puc explicar? Els venedors de tot cridaran les seves ofertes repenjats a les creus del costat i oferiran retrats meus que no m’afavoriran. I també els originals que no són originals sinó còpi...