Header Ads

TOT HA CANVIAT, HO RECORDEU?



Fa uns mesos us parlava de la convocatòria que feia l’associació gironina Ad’Art per confegir el nou llibre de narrativa breu que, com cada any, reparteixen entre els comerços i particulars en un intent de promoure la cultura. Cada any proposen fer un text de 100 paraules que comença amb la frase que ells proposen i posteriorment un jurat decideix quins són els escrits guanyadors que seran publicats.

El 2011 vaig presentar-hi dos textos i els dos van ser escollits pel jurat. En aquella ocasió havies de començar dient “Et vaig veure al cafè”. El 2012 no hi vaig participar i l’any passat em vaig tornar a animar. Calia començar amb la frase “Tot ha canviat” i dels dos textos presentats, un ha estat escollit pel jurat. Estic molt content i agraeixo poder formar part activa d’aquest projecte. Podeu llegir el resultat final, amb tots els textos que s’han triat, fent CLIC AQUÍ

El meu text, el que apareix ara a la selecció dels amics d’Ad’Art, és aquest: 

TOT HA CANVIAT

Tot ha canviat en l’argument dels darrers temps. Ha deixat d’escriure per evitar justificar mots i ha mudat la pell, el cos i l’ànima al darrer full malversat per dues paraules ara perdudes inútilment: Amor Particular. Missatge breu mai entès com a esperança d’una estrofa molt més llarga anomenada certesa. 

S’ha abandonat al joc de la cadira que li permet, tan sols, el gest de bellugar les parpelles, ara instal·lades rere la finestra. I al sol que el cega vagament i sense pauses. Esdevé un moble més a les pròpies runes esmorteïdes a cop de fracàs, a la cambra de l’adéu

6 comentaris

Pere Sans ha dit...

Doncs en el teu cas amic meu si que tot ha canviat en pocs mesos que separen quan ho vas escriure i ara que ho publiques. Dic jo eh

Anònim ha dit...

Pere siempre pone el dedo en la llaga pero sin querer ahondar en las heridas. Si que es cierto que cuando publicaste por primera vez los textos, y recuerdo que me los mandaste por correo, eran unos momentos completamente diferente a los actuales. Ahí ya entra la cronopsicología de la que te hablé hace unos días. Nos veremos pronto si nada falla. Un abrazo.

Antonio

Oscar Ramírez ha dit...

Pere suposo que el pas del temps porta a aquests fets i als canvis de paisatges i cares, de situacions noves volgudes i altres no desitjades. No sé què dir-te, que tens raó!

Oscar Ramírez ha dit...

Antonio es que Pere es un experto en muchas cosas y las mata callando. Por eso es como es y así lo aceptamos. Los textos los hice a finales de julio y los envié a principios de agosto. Otros tiempos donde aún se albergaban tantas cosas en mi interior...
Como canta Ana Belén, con letra del gran Sabina: y como huir cuando no quedan islas dónde naufragar...
A ver si es verdad que vienes ya que te queremos ver el careto. Un abrazo.

Anònim ha dit...

Bella poesía aunque un poco negativa.

Oscar Ramírez ha dit...

Anónimo quizás por el momento en el que la hice, quizás por intuir los momentos y sus andanzas. Quizás, quién lo sabe.
Gracias por el comentario.

Amb la tecnologia de Blogger.