14 de març 2014


Tot allò que veiem té, sempre, dues visions. Una és la més senzilla i l’altra, la poètica. I jo intento, també sempre, combinar la senzillesa de la imatge o el fet amb la poetització dels petits elements que s’hi amaguen. Com a mostra, un botó. Aquest petit fragment d’una gran pel·lícula que es diu “En un rincón de la Toscana”. 

Potser, a partir d’avui, veureu el comiat del dia i l’arribada de la nit d’una altra manera.  Feu la prova i mireu el vídeo. Intenteu fer vosaltres l’argument de la imatge. 

6 Responses so far.

  1. Roger says:

    No he vist la peli però si ens la recomanes tu segur que serà molt i molt bona.

  2. Montse says:

    Poesía i bellesa senzilla. Ets tu Òscar.

  3. Olga Guix says:

    Tota reflexió, humana o divina i també la de la vida el dia a dia, és envoltada de bellesa que cal traspuar a la realiat amb mots adients. I tu n'ets un mestre Òscar. No he vist de moment aquesta pel·lícula però intentaré fer-me amb ella. Gràcies per parlar-ne.

  4. Roger per mi ho és.

  5. Montseee que em poso vermell jajaja. Què és poesía? Poesía ets tu!

  6. Olga no sóc pas mestre de res. Intento explicar les coses amb els mots que em regala el cap i el pensament quan veuen i viuen les coses. Si pots, mira't la peli. És molt maca.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -