16 de març 2014



Aquest cap de setmana sóc, senzillament, a pocs metres del mar i a quilòmetres de distància. En un espai on la lluna em devora tendrament i el sol em vol posseir sense permís. I m’he envoltat de tinta que rega els sentits de les gemmes dels meus dits que volen cap al cel i cauen de cop en el vers que em dicten l’ànima i l’esperit. Desconnexió pseudocòsmica i preintencionada.  Invisible i present només en un petit espai anomenat jo. 

I segueixo... a pocs metres del mar i a quilòmetres de distància. Encara. 

D'aquest espai de la imatge, paradís secret i personal que no coneix cap de vosaltres, no us en puc parlar però si convidar-vos a gaudir-ne des de la distància que us separa d'ell.

4 Responses so far.

  1. cantireta says:

    Hola...no molesto, només te convido a la trobada que farem el 6 d'abril.
    He dixat molletes al correu.

    Un petó!

  2. Montse tu mai molestes, ja ho saps. Faré els possibles. Ara miro les molletes que has deixat. Un petó!

  3. Anònim says:

    Yo si sé que espacio es Òscar. Se te pasó acordarte de pensar en todos aunque ya sabes que no lo diré. Y conste que únicament lo conozco. Jamás he estado allí.

    El viernes bajo a casita, a mi amado y ansíado Madrid. ¿Nos veremos?

    Antonio.

  4. Antonio, uix! es cierto que te comenté la existencia de este paraíso personal pero también lo es que no hemos ido. Ya sabes que si hubieses dicho alguna pista no te colgaba el comentario. Eres listo como siempre.

    El viernes, o el sábado, nos podemos ver. Feliz de que llegues, vamos hablando entre semana. Una abrazo amigo!

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -