07 de març 2014



Els pobres estiuegen en un mar que només ells coneixen. Allí hi posen les seves ombrel·les fetes de vímet i cel·lofana. I més tard baixen a la vora del mar per veure l’arribada de les barquetes adobades d’adéus. 

A la platja la misèria es bronzeja cap per avall i la fam pren el sol sobre una roca. Els nens fan barraques de pobres a la sorra i les nenes es passegen amb els seus bikinis passats de moda. 

Elles estenen les seves tovalloles de paper i es recolzen a terra per mirar el rebentar de les ones que els recorda a la forma d’un pa o d’una ceba. Mar endins, neden els somnis. 

I elles veuen al venedor de gelats acaronant les seves galtes o s’imaginen en un viatge cap a l’escuma de la que retornen amb vestits nous i un somriure a l’ànima.    

3 Responses so far.

  1. Marc says:

    Sublim mestre.

  2. Montse says:

    La teva capacitat de tocat la fibra és desbordant. No tinc res més a dir Óscar.

  3. Marc, moltes gràcies.

    Montse, moltes gràcies.

    Tampoc tinc més a dir. Em deixeu cada dia més feliç llegint-vos. És quan vosaltres gaudiu que jo segueixo respirant en calma.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -