UNA ALTRA PLATJA



Els pobres estiuegen en un mar que només ells coneixen. Allí hi posen les seves ombrel·les fetes de vímet i cel·lofana. I més tard baixen a la vora del mar per veure l’arribada de les barquetes adobades d’adéus. 

A la platja la misèria es bronzeja cap per avall i la fam pren el sol sobre una roca. Els nens fan barraques de pobres a la sorra i les nenes es passegen amb els seus bikinis passats de moda. 

Elles estenen les seves tovalloles de paper i es recolzen a terra per mirar el rebentar de les ones que els recorda a la forma d’un pa o d’una ceba. Mar endins, neden els somnis. 

I elles veuen al venedor de gelats acaronant les seves galtes o s’imaginen en un viatge cap a l’escuma de la que retornen amb vestits nous i un somriure a l’ànima.    

Comentaris

Marc ha dit…
Sublim mestre.
Montse ha dit…
La teva capacitat de tocat la fibra és desbordant. No tinc res més a dir Óscar.
Oscar Ramírez ha dit…
Marc, moltes gràcies.

Montse, moltes gràcies.

Tampoc tinc més a dir. Em deixeu cada dia més feliç llegint-vos. És quan vosaltres gaudiu que jo segueixo respirant en calma.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS