UNA ALTRA PLATJA
Els pobres estiuegen en un mar que només ells coneixen. Allí hi posen les
seves ombrel·les fetes de vímet i cel·lofana. I més tard baixen a la vora del
mar per veure l’arribada de les barquetes adobades d’adéus.
A la platja la misèria es bronzeja cap per avall i la fam pren el sol sobre
una roca. Els nens fan barraques de pobres a la sorra i les nenes es passegen
amb els seus bikinis passats de moda.
Elles estenen les seves tovalloles de paper i es recolzen a terra per mirar
el rebentar de les ones que els recorda a la forma d’un pa o d’una ceba. Mar
endins, neden els somnis.
I elles veuen al venedor de gelats acaronant les seves galtes o s’imaginen
en un viatge cap a l’escuma de la que retornen amb vestits nous i un somriure a
l’ànima.
Comentaris
Montse, moltes gràcies.
Tampoc tinc més a dir. Em deixeu cada dia més feliç llegint-vos. És quan vosaltres gaudiu que jo segueixo respirant en calma.