Header Ads

ALLÒ QUE LI SOBRA A FRANÇA I LI FALTA A EGIPTE



Va haver-hi una època, i no va ser pas curta, en que certs països anaven pel món espoliant als altres. La víctima, normalment, era Egipte. Els governs d’altres nacions aprofitaven el descontrol del govern del país dels faraons, i la seva debilitat, per viatjar pel desert i agafar restes arqueològiques mil·lenàries. I no es conformaven amb una pedreta insignificant. En pocs anys van desaparèixer fins a vuit obeliscs dels temples egipcis que van anar a parar al Central Park de Nova York, a moll Victòria de Londres, al Atmeidan d’Istanbul, a la plaça Concorde de París i a Roma que se’n va quedar quatre. 

Fa uns quants anys que el govern d’Egipte reclama allò que és seu. Perquè cadascun dels obeliscs era a temples de reis que van ser saquejats sense escrúpols. Mussolini en va robar un el 1937 però el govern d’Itàlia el va tornar el 2005 convertint-se en el primer i únic cas de devolució voluntària. Entre els casos més curiosos i vergonyosos hi ha el de França. 

Els francesos envejaven a Roma perquè havia robat quatre obeliscs i varen decidir anar al temple de Luxor per endur-se un dels dos que presidien la porta central. Va ser el 1833 amb un procés lent i lamentable. Arribats al temple dedicat a Ramses II, el van arrencar de la pedra, va tombar-lo a terra i el van arrossegar fins el Nil on el van carregar en una barcassa que el va dur fins Alexandria on, amb una altra barca, el van traslladar fins a Toulon i d’allí fins a París on el van plantar a la plaça de la Concorde, just on anys enrere havia estat la guillotina.  

Els experts no dubten que l’obelisc hauria de tornar a Egipte i que, de fet, estaria molt millor allí. L’altra que es va quedar al temple de Luxor es conserva en bones condicions i manté un color groguenc rosat mentre el de París està gris, brut, tacat, ple d’esquerdes i molt degradat pel pas d’aquests 180 anys a la capital francesa. Queda clar que dos segles de pol·lució han pogut més que 3.300 anys de calma al desert.

L’obelisc, de 25 metres d’alçada i 250 tones de pes, espera ara la decisió del govern francès que sembla reticent davant la demanda dels egipcis de retornar allò que els pertany. L’atrocitat ja està feta però el dany es podria reparar amb la voluntat.   

És cert que quan vas a París l’obelisc t’atrapa i emociona per la seva grandesa però també ho és que quan ets a Egipte hi trobes a faltar molts elements i veus molts forats buits. Jo he tingut la sort d’estar als dos escenaris per notar les dues emocions que us comento. També he vist els quatre de Roma.

Si els faraons llencessin malediccions reals, ja haurien condemnat als violadors del patrimoni com toca. Qui sap però si al final ho acabaran fent...

6 comentaris

Pere Sans ha dit...

Molt bon article amic meu.

Anònim ha dit...

Egipto se derrumba por todas partes y su esplendor está repartido por todo el mundo.

Jaume (Vila-seca) ha dit...

Quina sort haver estat als dos escenaris: Roma i Egipte.

Oscar Ramírez ha dit...

Moltes gràcies Pere.

Oscar Ramírez ha dit...

Anónimo un comentario muy acertado aunque sea la triste realidad.

Oscar Ramírez ha dit...

Jaume, és cert. He tingut el plaer d'haver vist ambdues ciutats.

Amb la tecnologia de Blogger.