CONVERSES AMB NINGÚ, PARAULES DE LA MONTSE



La meva activitat literària és enguany frenètica, apassionant, atractiva i emotiva. I avui no us parlaré pas de cap dels meus llibres. Em centraré en “Converses amb ningú”, el primer poemari de la meva amiga i poetessa reusenca Montse Farrés.

El proper 27 de març, a les vuit del vespre al Centre d’Art Cal Massó de Reus, es farà la presentació oficial del llibre i la Montse m’ha convidat a llegir, amb altres convidats, alguns dels seus poemes. Serà, ja ho puc assegurar, un moment molt especial per tots dos. Bàsicament perquè varem presentar conjuntament aquell llibre sobre el Jaume Joan Magriñà ara farà un parell d’anys i perquè ella ha assistit a les presentacions dels meus últims llibres però és el primer cop que es canvien els papers . 

La nostra història, l’he comentat altres vegades, és recent però molt intensa. En la Montse hi he trobat sempre el caràcter d’una persona amable i que es fa estimar, que escolta i que parla pels descosits. I no és pas aquest un defecte perquè cada cop que parla té coses interessants a dir i no avorreix mai. I pel que en sé, aquestes converses amb ningú on ella hi aixopluga la seva poesia i els seus sentiments, són al mateix temps les converses amb ella mateixa que tantes i tantes hores han alimentat a la persona i han nodrit a la poetessa. 

A l’acte de presentació hi serà també present l’editor del llibre, Manolo Rivera, i el prologuista que és, ni més ni menys, que el gran Xavier Amorós. La Maria Pallach, llibretera reusenca, els acompanyarà a ells a la taula principal mentre esperem a llegir els lectors escollits: Joaquim Sorio, Josep M. Roig, Dolors Quintana i un servidor. La música la posarà el Pau Terol, amic de la Montse i persona també molt especial. 

La meva enhorabona doncs a l’amiga Montse i a aquestes converses amb ningú que ho són amb tothom. El poeta es nua davant el públic i mostra la seva ànima en un rol que el lector agraeix tot protegit, vestit i bastit, per les paraules que se li regalen.

Comentaris

Unknown ha dit…
Què puc dir?
Gracies
Oscar Ramírez ha dit…
I què puc dir jo, Montse?
Gràcies a tu per la teva amistat, per ser-hi sempre i sobretot per la teva vitalitat.
Pere Sans ha dit…
Bravo per la Montse.
Roger ha dit…
Avisa amb temps i vindrem.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS