05 de març 2014


El senyor de la jaqueta trista ja no dóna de menjar als coloms els diumenges a la tarda. Ara ha trobat una vídua jove amb la que espera passar els seus últims dies estesos al llit i menjant pomes. 

Els diumenges a la tarda torna a aquella plaça del bracet de la seva estimada. I s’asseu al mateix banc a explicar la mateixa història que abans repetia als coloms.  

La dona escolta embadalida cada paraula que treu el cap per la boca del seu heroi. 

El paisatge es creua de braços, el vent mou el cap i badalla entre els arbres. La tarda surt a estirar les cames. 

Els coloms el miren amb nostàlgia.

2 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Reals o inventats? Em refereixo als personatges.

  2. Com sempre, anònim, ho deixo al vostre lliure pensament. La imaginació ha de volar.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -