DIU-MENGES


El senyor de la jaqueta trista ja no dóna de menjar als coloms els diumenges a la tarda. Ara ha trobat una vídua jove amb la que espera passar els seus últims dies estesos al llit i menjant pomes. 

Els diumenges a la tarda torna a aquella plaça del bracet de la seva estimada. I s’asseu al mateix banc a explicar la mateixa història que abans repetia als coloms.  

La dona escolta embadalida cada paraula que treu el cap per la boca del seu heroi. 

El paisatge es creua de braços, el vent mou el cap i badalla entre els arbres. La tarda surt a estirar les cames. 

Els coloms el miren amb nostàlgia.

Comentaris

Anònim ha dit…
Reals o inventats? Em refereixo als personatges.
Oscar Ramírez ha dit…
Com sempre, anònim, ho deixo al vostre lliure pensament. La imaginació ha de volar.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS