Header Ads

EL DIA QUE VAIG ENTREVISTRAR A ADOLFO SUÁREZ



Ara que anuncien la mort d’Adolfo Suárez es imminent voldria compartir amb vosaltres la meva experiència amb ell perquè puc, amb plaer, que el vaig entrevistar una vegada.  Va ser a meitats dels anys 90 quan treballava a Onda Rambla i aquesta emissora organitzava al Club de Golf Costa Daurada el torneig de golf que portava fins El Catllar a famosos de tot el país. 

Crec recordar que Adolfo Suárez va venir el primer any, al primer torneig. Va arribar al migdia, era un dissabte gris i el cap de setmana va ploure. Se’ns havia avisat que no era possible entrevistar-lo, que arribaria al club de golf per jugar i prou. Però un servidor, com a membre de l’equip organitzador, va saltar-se les normes. Quan Suárez va arribar, només baixar del cotxe, vaig colar-me per sota el cordó policial que l’envoltava i vaig assaltar-lo per sorpresa. No va posar cap problema en atendre’m i li vaig fer tres o quatre preguntes sobre el temps, el golf i l’estat actual en aquell moment del país. 

Crec que Suárez no va ser tan mal president del govern. De fet, per més crítiques que algú li pugui fer, ha estat molt millor que Rajoy, Zapatero o Aznar a qui costa puc superar si mirem les hemeroteques per comprovar la seva gestió. Sigui com sigui, Suárez a tenir un paper molt complicat en un moment més que delicat i això s’ha de tenir en compte. Em sap greu que ens deixi, sincerament. 

La meva, torno al tema, va ser una entrevista curta però amena i molt intensa. Adolfo Suárez em va semblar una persona molt educada i correcta. I un cop gravada en cassette, perquè llavors no hi havia MP3 ni minidisc ni altres sistemes per enregistrar, la vaig dur al Pitu Tarrasa que era qui coordinava el programa en directe que emetíem des del club de golf. Aquell cap de setmana treballàvem tot l’equip: el Santi, el Pitu, la Maribel, el Rafa...

L’experiència d’aquells anys al Club de Golf Costa Daurada, en aquell primer premi i als següents, va ser enriquidora. Recordo haver entrevistat a Esperanza Aguirre quan presidia el Senat, als germans Mercedes Milà i Lorenzo Milà, a Juan Pardo (cantant), Maria Jiménez (cantant), Pepe Sancho (actor), Francis Lorenzo (presentador), Juan Antonio Corbalán (jugador de bàsquet), Arancha Sánchez Vicario (tenista), Manolo Piñero (golfista), Carlos Garcia Hirschfeld (presentador), Josema Yuste (humorista), Paquito Fernández Ochoa (esquiador), Pichi Alonso (exfutbolista), Emilio Aragón (actor), Jordi LP (humorista), Francisco (cantant), Pedro Osinaga (actor), Blanca Suelves (model), Minerva Piquero (presentadora) o Matías Prats (periodista) entre molts altres.

4 comentaris

Montse ha dit...

Ets una caixa de sorpreses ben agradables.

Anònim ha dit...

QUINA SORT HAVER POGTUT PARLAR AMB SUÁREZ

Pere Sans ha dit...

Avui ja s'ha mort després d'onze anys de patiment per l'alzheimer.

Per cert, quina meravella el dinar.

Anònim ha dit...

Se le puede juzgar por algunos actos pero queda claro que fue buen presidente en una mala época. De regreso a USA lo he leído en la prensa. Que descanse en paz.

Antonio

Amb la tecnologia de Blogger.