ES FA TARD O CAU DEL DIA. DEPÈN DELS ULLS I LES PARAULES


Tot allò que veiem té, sempre, dues visions. Una és la més senzilla i l’altra, la poètica. I jo intento, també sempre, combinar la senzillesa de la imatge o el fet amb la poetització dels petits elements que s’hi amaguen. Com a mostra, un botó. Aquest petit fragment d’una gran pel·lícula que es diu “En un rincón de la Toscana”. 

Potser, a partir d’avui, veureu el comiat del dia i l’arribada de la nit d’una altra manera.  Feu la prova i mireu el vídeo. Intenteu fer vosaltres l’argument de la imatge. 

Comentaris

Roger ha dit…
No he vist la peli però si ens la recomanes tu segur que serà molt i molt bona.
Montse ha dit…
Poesía i bellesa senzilla. Ets tu Òscar.
Olga Guix ha dit…
Tota reflexió, humana o divina i també la de la vida el dia a dia, és envoltada de bellesa que cal traspuar a la realiat amb mots adients. I tu n'ets un mestre Òscar. No he vist de moment aquesta pel·lícula però intentaré fer-me amb ella. Gràcies per parlar-ne.
Oscar Ramírez ha dit…
Roger per mi ho és.
Oscar Ramírez ha dit…
Montseee que em poso vermell jajaja. Què és poesía? Poesía ets tu!
Oscar Ramírez ha dit…
Olga no sóc pas mestre de res. Intento explicar les coses amb els mots que em regala el cap i el pensament quan veuen i viuen les coses. Si pots, mira't la peli. És molt maca.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS