DIARI DE SICILIA (PRIMERA PART)

He de comentar-vos que sempre he estat un sentimental. Ho dic per començar a explicar-vos les sensacions que, en un dia i mig, he viscut a Sicília i, més concretament, a Palermo. He arribat a aquest lloc tan màgic gràcies a dues persones que la meva dona i jo vam conèixer el passat cap d'any. Vam passar el cap d'any a una illa que hi ha davant de Nàpols de la qual no en penso desvetllar el nom perquè els paradisos no es comparteixen. Va ser en aquesta illa on vam fer molta amistat amb un matrimoni sicilià, l'Angelo i l'Angela. Els sis dies que vam estar a aquesta illa van servir per conèixer dues persones molt especials que, al final del viatge, ens van convidar a casa seva. I al final ha arribat el moment i aquest dijous vam aterrar a Palermo, la seva ciutat, on estem sent tractats com a reis per ells, els seus dos fills, el Cristian i l'Alessio, i el seu nebot Marco. No és una ciutat qualsevol. Palermo té molts encants amagats. De fet, hi ha dos Palermos, dues ciutats que habiten dins d'una sola. Hi ha el Palermo amb més luxe i el Palermo més tribal, menys evolucionat. Els aromes dels perfums de les vies del centre contrasten amb els olors del peix o les gegantines síndries dels carrers més allunyats. Els grans restaurants tenen els preus més cars i les trattorias i les osteries et donen el millor menjar i et regalen els millors somriures. Hi ha una Palermo monumental on destaca la seva Catedral (a la foto) o el Palau Reial i també hi ha la Palermo antiga, encara no restaurada, que et rep i et sorprèn amb uns carrers estrets i plens de cases velles. A nivell personal, va ser molt emotiu passar, només sortir de l'Aeroporto di Palermo Falcone e Borsellino, per la carretera on van assassinar al jutge Falcone l'any 92. A Palermo diuen que , com el Padre Pio (us en parlaré un altre dia) hi ha també Il Santo Falcone. Un altre bon moment viscut, dieu-me sentimental, ha estat veure un cartell del concert que ha de fer Franco Battiato aquest diumenge al Teatro Massimo penjat a les parets dels carrers. No hi seré en persona tot i que si en cos i anima. Em queden encara tretze dies de vacances a la Sicília dels colors i els sentiments. Com deia tot cantant la Giuni Ruso, estic passant une estate al mare. Aquest diari tindrà segona part tot i que, com aquesta primera i per un problema lògic dels teclats dels ordinadors italians, sense tots els accents que correspondrien. Ciao!

Comentaris

Waipu Carolina ha dit…
Un saludo desde Tarragona y espero que disfruten del encanto de Italia, su gente, su cultura y su comida. Aparte claro de disfrutar de unas merecidas vacaciones.
En Venezuela hay bastantes italianos y tuve la suerte de conocer personas que para mi son muy queridas.
Tengo 2 amigas viviendo en Marina di Camerota ( Salermo). De Italia solo conozco Roma.
Gracias por compartir tu viaje.
Salud!
Oscar Ramírez ha dit…
Espero que os guste esta segunda parte que he preparado. Hasta hoy he estado en una zona donde no habia internet, cybercafes ni Wifi. Un saludo desde Cefalù.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS