LES MANS DEL MEU MÓN
No cal arribar a les mans perquè les mans arriben soles. Aquest mosaic té com a únic element en comú el fet que el formen mans de persones que, des d'una o altra vesant, m'han influït en la meva vida. Son mans de musics, escriptors, directors de cinema, actors o jutges. Son mans de persones que llegeixo, escolto, veig o recordo i admiro. És, senzillament, un exercici visual fet amb tacte. A veure quantes n'encerteu!
Comentaris
Efectivament, la meva proposta no és fàcil però si s'ha seguit l'activitat d'aquest blog (existeix l'arxiu, jejeje) es poden donar molts noms. Ànims i endavant!
Sorry
En fi. Vaig a donar pistes.
HI HA QUATRE FOTOS A LA FRANJA DE DALT (D'ESQUERRE A DRETA): UN DIRECTOR DE CINEMA ITALIÀ MORT RECENTMENT, UN ESCRIPTOR MOLT FAMÒS AMB VINCLES AMB ESPANYA(AL MIG A DALT), UN JUTGE ITALIÀ(AL MIG A BAIX) I UN CANTANT TAMBÉ ITALIÀ A LA DRETA.
A LA FRANJA DEL MIG HI HA TRES FOTOS (D'ESQUERRA A DRETA): A L'ESQUERRA EL LEONARD COHEN QUE L'HAN ENCERTAT, AL MIG (AMB LES DUES MANS OBERTES) UN POLÈMIC ESCRIPTOR FRANCÈS I A LA DRETA, UN ALTRE ESCRIPTOR QUE ÉS MORT I QUE VA SER PREMI NOBEL.
I A LA FRANJA DE BAIXA HI HA TRES FOTOS. LA DE L'ESQUERRE ÉS D'UN ALTRE JUTGE ITALIÀ, LA DEL MIG D'UN ACTOR DE CINEMA ITALIÀ I LA DE LA DRETA D'UN ALTRE CANTANT FRANCÈS MOLT POLÈMIC QUE JA ÉS MORT. RESUMINT, EN QUEDEN DOS DE VIUS.
Ja sé que sembla complicat però no ho és tant. I pensar que aquest post no havia de ser cap joc...
Franja de baix a l'esquerra, amb bigoti: Giovanni Falcone.
franja de dalt i d'esquerra a dreta:
Michelangelo Antonioni (director de cinema), Ernest Hemingway (dalt) i el jutge Paolo Borsellino (baix)i Franco Battiato a la dreta.
Franja del mig i de d'esquerra a dreta: Leonard Cohen, l'escriptor Boris Vian (amb les mans obertes) i el Nobel de Literatura Naghib Mahfuz.
Franja de baix i d'esquerra a dreta: el jutge Giovanni Falcone, l'actor Massimo Troisi i el cantant Serge Gainsbourg.
Apa, enigma ressolt. Gràcies a tots per participar i al Tondo i l'Andreia per encertar-les.
Mira que va passar-me pel cap!
Hi ha una anècdota d'aquest escriptor, que va ser foragitat amb gossos del Mas Miró, doncs l'home volia anar a comprar alguna cosa i visitar el geni mont-rogenc, i els masovers -en absència de Miró- i veure un guiri rarillu per allí...
Al final però va tornar en una altra ocasió i de fet diuen que hi ha alguna similitud entre el jardí de Cojimar i el de Mont-roig.
Hagués hagut de ser més agosarat, però ja vaig arriscar-me amb el Franco.
Esperem més divertimentos!!!
Òscar, segur que la coneixes.