CASABLANCA: 65 ANYS D'AMOR

Un dels classics més coneguts del cinema està d'aniversari. Avui fa 65 anys que es va estrenar la pel·licula "Casablanca". L'Institut Americà del Cinema l'ha catalogat com la millor historia d'amor del cinema per davant d'altres obres com "Love Story" o "An affair to remember". No es pot negar que Casablanca captiva l'espectador, té màgia i un historia que no destaca per la seva originalitat però si per la posada en escena, argumentació, ubicació, pels personatges i la interpretació dels actors. Només Humphrey Bogart sabia el final de la pelicula perquè, com a gran estrella que era en aquells moments, havia tingut acces al guió per llegir-lo, acceptar-lo o rebutjar-lo. De Casablanca n'han sortit frases mitiques com la última que es diu al film "Creo que esto puede ser el principio de una gran amistad" o la bellissima Ingrid Bergman demanant al Sam que la tornes a tocar. La cançó "As time goes by" havia estat creada 10 anys abans del rodatge i gràcies a la pelicula ha passat a la historia. Hi ha dades curioses al voltant del rodatge com. Casablanca es va rodar integrament a Estats Units però la gent que no ho sabia viatjava al Marroc a buscar el bar d'en Rick. Al final, es aquesta ciutat marroquina es va construir el bar. Durant tot el rodatge, quan Bogart i Bergman feien junts les escenes, Bogart pujava sobre un entarimat de quaranta centimetres perquè l'actor era molt baix, feia 1,60 metres i ella, Ingrid Bergman, feia 1,80. Al final, Casablanca va costar 869.400 dolars que en aquella època era una xifra molt important. I un últim fet important: quan la gent sortia del cinema, demanava a crits una segona part que, per sort, mai es va arribar a fer. Els productors van ser llestos i amb la seva decisió han fet que Casablanca hagi perdurat en el temps. A mi, personalment, és una pelicula que m'agrada molt, m'apassiona, i l'he vist quatre o cinc vegades. Aquí us deixo alguns fragments inolvidables i penseu que sempre ens quedarà París.


Comentaris

Anònim ha dit…
Sr. Ramírez, he tret el nas al bloc del seu amic Yago perquè considero un fet de molta gravetat que persones com ell, que preconitzen el pacifisme, es dediquin a fer-se ressò de notícies que desprestigien la Guàrdia Urbana. Crec que militar en el pacifisme no hauria de ser només un compromís ideològic, sinó també ètic. No s'entén que alguns pacifistes tarragonins —encara que pocs— per foscos interessos personalistes tinguin aquest tipus d’actituds. Demano a la militància pacifista tarragonina que arraconi aquestes accions i actituds.
Moltes gràcies
Oscar Ramírez ha dit…
senyor polític tarragoni: les hores de teràpia les cobro molt cares i les faig fora dels blocs. Li dic això perquè, havent rellegit quatre vegades el seu missatge, no entenc perquè el penja al meu bloc. Jo no sóc ningú per fer judicis de les actituts dels altres blocaires per més amics que siguin. Tinc una màxima que aplico cada dia quan em llevo i que recordo quan vaig a dormir: viu i deixa viure. I fins ara, m'ha anat molt bé fet pel qual la seguiré aplicant. L'amic Yago té tot el dret a expressar allò que pensa al seu espai d'opinió i també té el dret d'acceptar o rebutjar les respostes que rep. Per això el seu bloc, com el meu, és un espai particular. Jo no faig lectures dels temes que parlar, senzillament opino en aquells que m'interessen o, més ben dit, en els que crec que hi puc aportar alguna cosa. Si li he de dir que cau en un parany important: en el pacifisme no s'hi milita, s'hi creu. Només parlen de militar en el pacifisme el qui militen a partits polítics o sindicats i opinen sobre el pacifisme. Jo he militat en un partit polític quan era jove i també en un sindicat fins fa pocs anys i mai he parlat de pacifisme ni des de la vessant periodistica ni sindical. Aquí hi ha la diferència. Calia que li fes aquestes aportacions per a concloure amb el que ara li diré: si preconitza les persones amb idees divergents a les seves, tothom acabarà pensant que hi convergeix i això desvirtuarà el seu missatge i el farà debil. Acabaré dient-li que crec que l'amic Yago té clares les seves idees i conviccions malgrat se'n pugui divergir (no és el meu cas fins ara) en algún moment. En la diversitat d'opinions hi rau la riquesa dels blocs. Reproduir articles de la premsa, citant el mitjà, no és cap pecat. Fer aportacions parlant de foscos interessos personalistes i demanar segons qué, por considerar-se una relliscada. Moltes gràcies pel seu missatge.
Anònim ha dit…
Una gran pelicula si senyor. El cine en blanc i negre té molt a ensenyar tot i que moltes persones no el volen veure perquè diuen que és antic. A mi m'apasionen molt certes pelicules com el Tercer Hombre o les versions antigues del Dracula i la Momia. I que diguin el que vulguin però on hi hagi una bona peli no importa el color que tingui.
Anònim ha dit…
tot i que sonarà masoquista, m'agrada el dolor de l'amor.
el dolor de la tristor, del trencament, de lluita, de enfonsament i resorgiment per acabar amb victòria o no...
per això m'agrada casablanca per què té tot allò que una bona història d'amor (de ficció) ha de tenir.

dues persones que s'entrecreuen en moments complexos i s'enamoren (a sobre, al tractar-se d'una obra del 1942, els afegitons sexuals no hi són explícits ni s'accepten com a font de la relació).
dues persones que duen dins l'ànima la tristor d'un amor tant potent que al no tenir-lo només la buidor els pot omplir....

m'encanta el dolor (jejeje què malament sona)

frases mítiques? toca-la sam (tot i que l'actor no en sabia de tocar el piano), si ella l'ha pogut aguantar jo també....

una altra película d'amor que m'agrada és dracula.....
"he recorrido oceanos de tiempo buscandote"..ufffffff

...i per cert, com que el polític tarragoní t'ha mig esbroncat jo també ho faré.
trobo vergonyós que no hagis penjat cap cartellet donant suport a la salvació de les balenes...ets un penques i un poca vergonya...au, ja està dit

jejejeje.... què bo lo de "militar en pacifisme" és la cerca constant de la paradoxa

au, abraçades varies

Ricardo Santiago
Oscar Ramírez ha dit…
Pere, compartim els gustos en cinema. A mi El Tercer Hombre em sembla una obra d'art i ja no et dic res de Dracula, El Hombre Invisible o La Momia. Tinc les tres en la seva primera versió, a principis del segle XX, i les he vist desenes de vegades. De les tres, el Hombre Invisible la poso la primera i La Momia la segona.
Gràcies pel comentari i per estimar el cinema sense que t'importi el color o l'absència del mateix.
Ricardo, jajajaaj, bona bronca la de les balenes. És que m'agraden a la planxa i poc fetes (és broma).
El cert és que si hem de penjar un banner per cada cosa, al final no em quedarà lloc on penjar les meves opinions però consti que estic en contra de la massacre de balenes i dofins. El passat dissabte vaig veure diversos videos sobre els dos assassinats al Youtube i encara em venen imatges al cap. M'agrada molt la diagnòsi que has fet de Casablanca i sobretot el detall del sexe. Un cop més m'has sorprés molt gratament. Accepto la bronca però que sapigues que, sense banner al blog, estic en contra de la matança d'aquestes criatues del mar.
Oscar Ramírez ha dit…
Per cert, Ricardo: m'agrada molt que militis en les teves pròpies conviccions. Apa, abraçades noves a tort i a dret.
Oscar Ramírez ha dit…
Ja tens el banner balenero-dofinal penjat amb els altres banners anti coses que tinc al blog. Consti que l'he penjat a proposta teva que així no em cauen més bronques, jejejeje.
Anònim ha dit…
ets un mestre senyor, disculpa'm que t'ho digui, però gol...has fotut gol...m'has sorprés i molt.

genial i especialment agradable, és un plaer saludar-te des d'aquest anonimat....
lo de les balenes és una conya que solto de tant en quant, per què dins d'una societat tan plena de motius per solidaritzar-se i/o combregar, doncs això...que a mi "X" també em preocupa molt, "bueno" tant com salvar les balenes....res, rucades meues.

parlant de peix planxa, et recomano daus de tonyina marcats en paella (d'aquelles que no s'enganxen) i tallet de tronc de cabra (rulo en diuen en castellà) a sobre. acompanya-ho d'una base de tomaca amb un punt de dolçor i tot gratinadet....

et garanteixo que si t'agrada el peix, t'encantarà el plat i si t'agrada el plaer (aplica la màxima casablanquera de no pensar en sexe), la resposta serà...."fes-me mal!!!!"

au, més abraçades i seguim en contacte...
Ricardo Santiago
Oscar Ramírez ha dit…
Ricardo, si he marcat un gol és perquè gent com tu em marqueu d'aprop i no em deixeu adormir que sempre és d'agraïr. I no em facis més això de parlar de cuina justament ara que m'he posat unes quantes setmanes a dieta!
És broma. T'asseguro que aquest cap de setmana, com a molt el pròxim, tastaré la recepta que ens expliques.
El consell de no pensar en sexe intentaré posar-lo a la pràctica però molt em temo que em farà més mal.
Ens parlem. Abraçades a dojo!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS