Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Em preocupa molt tot el que està succeint a França arran de la mort dels dos adolescents que viatjaven en una moto, sense casc i a gran velocitat, i van morir al xocar contra un vehicle de la Policia. Es torna a repetir una historia que l'altra vegada, ara fa dos anys, se li va escapar de les mans al govern sencer i que va acabar amb milers de cotxes i autobusos cremats, desenes de ferits i centenars de detinguts. França torna a estar envaïda pel caos que formen les batalles campals entre la policia molt contundent i els grups de joves violents. Uns disparen bales de goma i altres cartutxos de caça amb bales de plom, uns creuen tenir la força i els altres s'oposen al sistema. La segona nit de violència ha acabat amb desenes de ferits greus, molts d'ells policies, nombrosos cotxes destruïts i edificis malmesos. Que farà ara el govern francès? Que farà el president Sarkozy que ara fa dos anys, quan l'altra crisi, era el Ministre de l'Interior? És de nou culpable la policia o cal donar aquest paper a l'altra bàndol? Com s'ha pogut arribar a aquest punt que demostra que la nostra humanitat va enrere? La fotografia és del Periódico de Catalunya.
Comentaris
salutacions
Per això hem de procurar evitar els problemes que tindran d'aquí 20, 30 o 40 anys, posant mesures ara.
Direu: això és molt fàcil de dir, quines són aquestes mesures.
No ho sé, la veritat, jo només sóc un escriptor que intenta fer relats breus que "invento". Això sí, els meus personatges solen tenir més sensatesa que molts governants.
Té la mà maria és cert que està cansat dels sous i els preus de les hipoteques. Malgrat tot, la violencia no els justifica la seva decepció. Tots ho hem passat malament de joves, també cobravem una misèria i encara paguen hipoteques cares. Com a mínim, jo.
Mossèn: El més trist del cas és el que comentes: la violència com a eix de la diversió. Tant trist com real i lamentable.
Jesús: Cercar les mesures és complicat, tant com intentar arranjar un problema que es prolongarà a les generacions que arriben perquè, com saps, en aquest món tot s'encomana menys les coses bones. Jo sempre ho he sentit a dir. I quedi clar que crec que, per sort, hi ha una part de la joventut sana però cada cop hi ha més percentatge dels altres.
Gràcies a tots pels comentaris.
En tots dos casos frança guanya per golejada... en un cas positivament (veient com la gent es llença al carrer quan se sent amenaçada per alguna actuació del govern de torn) o en aquest cas que comentes amb actes que semblaven més propis de palestina o israel..
una recomanació que he llegit en un fòrum avui: la pel·lícula francesa "la haine"
http://www.filmaffinity.com/es/film927274.html
Ara em miro la pelicula que em comentes.
Zel, completament d'acord amb tu i ho he dit moltes vegades. La via pacifica ara i sempre i la violència, mai a la vida. I és preocupant això que dius, que tot es resolgui a cops i crits i mai conversant.
A veure si l'aconsegueixo. Gràcies per la recomanació.
Espero que continuis escrivint i de tant en tant posis el dit a la llaga.
Continuare llegint el teu bloc, això segur.
sort!