NO SUPORTO EL NADAL

Gràcies a Al Gore hem pogut saber que el canvi climàtic és un dels culpables que nomes tinguem dues estacions enlloc de quatre. Passem de la calor intensa al fred encara més intens sense que el cos es pugui preparar pel cicle que ens tocaria viure i que és més lent i menys traumàtic. Gràcies al país de l'Al Gore em canviat els nostres costums nadalencs. El que abans era un temps curt de reunió, s'ha convertit en un trimestre comercial on les famílies arriben als dies clau de reunió cansades del Nadal, Sant Esteve i Todos los Santos. Gràcies a la patria que va parir a Al Gore, el caganer té cara de polítics, Santa Claus li fot trenta voltes als nostres tres Reis i el Tió ens recorda més a un jugador de basquet que no pas a aquell tronc en forma animal que ens dona petits regals. Amb el que li fan cagar (playstations, nintendos i altres consoles), si el tió fos de carn i os ja hauria emigrat al Tibet. I tot això gràcies a Al Gore i el seu país que mata durant tot l'any i fa pausa per Nadal. És com aquella batalla entre els bretons i els romans d'Asterix que han de parar cada dia a les cinc perquè els primers no fan la guerra a l'hora del té. A Estats Units han traficat i comerciat tan amb els seus elements nadalencs que han fet canviar les tradicions a gran part de la resta del món. I com una de les seves males armes passa per començar a vendre qualsevol element nadalenc dos mesos abans ajudats per les llums que omplen de colors artificials els carrers, aquí fem el mateix. Els nens fan les cartes als Reis, ja no en fan una sola, a finals d'octubre. Les entreguen als pares Noel que troben a cada cantonada i veuen als Reis a la cavalcada conscients que son elements nadalencs però no pas mags perquè el que ells demanen els ho porta l'home vermell. La feina és per als pares quan han d'explicar als fills petits perquè hi ha dos pares Noel a deu metres de distancia o perquè hi ha sis reis enlloc de tres. La nit del 24 regals a dojo i la nit del cinc, segona entrega. Aquest és el Nadal que tenim gràcies als ciutadans gorencs, també gores, que han portat les llums als carrers i els anuncis de joguines per la tele a finals d'octubre. Cada cop és més difícil afirmar que algú no es menjarà els torrons perquè ens els venen tres mesos abans del dia que toca. I així, any rera any, el Nadal s'avança per menjar-nos el coco i buidar-nos la cartera. Per cert, la meva carta als Reis és, com cada any, dura: que Al Gore no es mengi els torrons, que li diagnostiquin a Santa Claus una enajenación mental permanente i el tanquin a un psiquiàtric i que, aprofitant que els americans fan pausa a les seves guerres per Nadal, algú els torni la seva pròpia moneda. No suporto el Nadal.
Per cert: parlant d'Al Gore i davant la possible visita que farà a la ciutat de Tarragona, podeu respondre la enquesta que he penjat a la columna de la dreta amb la opció d'escollir diverses respostes a la vegada.

Comentaris

Unknown ha dit…
M'ha vingut al cap -si- aquell suculent gall d'indi de plàstic ...
Jobove - Reus ha dit…
nen avui t'has superat, molt bon post, ets un crac, és un honor visitar el teu blog per posts com aquestos, ànim i salutacions
Sherlock Holmes ha dit…
A mi tampoc m'agrada El Nadal, sempre li he trobat una enganyifa, artificial i “pesetero”.
Pel que fa n’al “Gore”, a l’Ajuntament que s'ho facin mirar
Oscar Ramírez ha dit…
Ni hi pensava amb el famòs gall d'indi, Tondo!. Allò va ser sonat. Un gall d'indi artificia per al poble més superficial del món.
Moltes gràcies Té la Mà Maria. Per a mi, i no ho dic per dir-ho, és un honor entrar el teu blog i descobrir aquests retalls de qualitat que vas deixant, aquestes perles artístique tan bones.
Sherlock, jo crec que t'equivoques de cas. Això ja passa quan en portes tants com tu per la bona reputació que tens. I si, sobre Al Gore, que s'ho facin mirar i molt perquè a mi m'han decebut moltissim amb aquesta decisió de portar un senyor que ha estat implicat en guerres a mig món. Gràcies a tots per les aportacions.
Oscar Ramírez ha dit…
Per cert, Sherlock, entro cada mati a la teva oficina però no veig que parlis de casos nous. Que passa? Que en portes un de molt gros ara? Hummm! ja veurem. Salutacions al Watson i la resta d'equip d'investigació.
Sherlock Holmes ha dit…
Doncs ahir el Watson i jo vam anar a fer un recorregut fantàstic per la ciutat Comtal, per tal de fer una mica de "shoping", el Watson s'ha empenyat en canviar-me l'estilisme, i desprès vam fer una "excursioneta" per llocs que volien conèixer i que ens havia descrit Manuel Vazquez Montalbán del "col•lega Carvalho”.
Avui tenim molta feina, hem vist que ens ha sortit un impostor, sembla que és bo, però agosarat i en definitiva IMPOSTOR, a mès la seva dona de vostè, li ha tirat floretes.

Ara que ja l’actualitza’t la paradeta, vaig a sac amb l'impostor.
Sherlock Holmes ha dit…
Per cert, senyor Ramirez, que li fa pensar que m'he equivocat de cas?, o és que en síntesi, vostè i jo no diem, pensem i escrivim (miri's el titular i contingut del seu post) el mateix del Nadal, que és una enganyifa total, artificial i pesseter, és a dir que ens buida, i ens ha buidat les butxaques sempre.
Perdoni'm, però penso que li ha traït el subconscient. De fet, tinc previst dedicar grans espais a parlar del Nadal, un gran tema que pot donar i darà molt joc, són molts anys de Nadal que he viscut. Tinc pensat, desvelar grans investigacions que he portat, al voltant del Nadal i que veuran la llum properament.
Cordialment Holmes, Sherlock Holmes.
Oscar Ramírez ha dit…
Possiblement m'hagi trait el subconscient però com és conegut, en Sherlock Holmes sempre treballa amb dues hipotesis, dues idees. Jo, parlant de festes, prefereixo Sant Esteve perquè és molt popular.
Mon ha dit…
Ep! preparem entre tot el mon blocaire una campanya anti-pare noel enfilan-se pels balcons (l'ajuntament de Cambrils podria sancionar els que penjen pares noels als balcons ?) Vinga va Oscar bellugem el mon blocaire catala....

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS