SI ÉS DE FORA, ÉS MILLOR

Hi ha una certa tendència a lloar els productes de fora sense pensar en la qualitat dels de casa que, sovint, és molt més alta. Ens succeeix sobretot en l'àmbit gastronòmic i vitivinícola. Aquest és un país ric en productes per la seva varietat i qualitat però hi ha encara molta gent que prefereix un entrecot d'Irlanda a un dels Pirineus Catalans, una ostra francesa a un ostró del Delta...
El cas es portar sempre la contraria i d'això en sabem molt. La predilecció dels espanyols per triar els productes estrangers abans dels estatals es pot extrapolar a Catalunya on, en molts casos, agrada més el que es fa a nivell estatal que no pas el producte nacional. El cas dels vins és un clar exemple d'aquesta tria que porta a deixar en un segon terme els nostres caldos. El darrer estudi que ha fet públic l'Incavi ho deixa clar: el 36 per cent dels vins que es beuen a Catalunya són de La Rioja mentre les onze denominacions d'origen catalanes sumen, totes juntes, un 28 per cent.

Analitzat a fons aquest estudi es conclou que els catalans creiem que els nostres vins evolucionen molt bé però no els consumim en excés. Els americans i la resta d'europeus ens els treuen de les mans però nosaltres preferim beure un Rioja abans de degustar un Conca de Barberà, un Tarragona o un Terra Alta. Segons l'Incavi, el Penedès és, de lluny, la D.O catalana que més ens agrada seguida del Priorat i l'Empordà però lluny de l'amor que sentim pels Riojas.A la manca de confiança que tenim en els nostres productes s'hi suma la nula promoció que les administracions fan dels nostres vins i el fet, encara més greu, que a les cartes de vins de molts restaurants del nostre país no hi trobis encara cap vi de les D.O de Catalunya.Cal reclamar un canvi de polítiques de promoció per provocar el canvi d'usos dels consumidors. S'ha d'apropar a la població la realitat dels vins catalans, animar-la a consumir-ne, incentivar-la a comprar-ne.

Si no es prenen aquestes mesures, arribarà un moment en que no podrem ni tastar-los perquè els estrangers ens compraran tota la producció i els preus seran inassequibles. On hi hagi un bon Priorat o un Terra Alta, un Penedès o un Conca de Barberà, que ens treguin del davant la resta. Per finalitzar i per posar un toc d'humor, us penjo aquest vídeo de la gent del Vaya Semanita que promociona el Txikito de Tinto, el producte autòcton basc venut, amb gracia, pels propis bascos.


Comentaris

Jobove - Reus ha dit…
el Priorat ara per ara està intocable, els Montsants l'hi queden uns dies i la resta segueix pel camí.

vols un bon vi per 6 € Les Pinyeres de la cooperativa de Masroig

salut
Oscar Ramírez ha dit…
Estic d'acord que gran part dels vins de la D.O Priorat estan a preus alts però n'hi ha d'assequibles a les butxaques de les persones que, quan van a un restaurant a sopar, demanen la carta de vins. Un Enate (Somontano) val 12 euros a la carta d'un restaurant normalet. Al mateix restaurant un Glorioso (Rioja) val també 12 euros i un Mas dels Frares (Priorat) en val 13.50. La diferencia de preu és molt poca però a molts restaurants trobaràs un dels dos primers i quasi mai el del Priorat. Per cert, gràcies pel consell de Les Pinyeres. El tastaré.
*MaRiA* ha dit…
Resulta que aquí a Catalunya només es 'coneixen' els vins de D.O Priorat. Darrera la muntanya del Montsant hi ha vins boníssims que no se'n van de preu perquè pràcticament ningú els coneix. Per aquí també hauríem d'ampliar l'àmbit de coneixement dels nostres productes..
Josep (sl) ha dit…
Jo quan quedo amb els companys de anglès per Tarragona i anem de festa en el sopar previ, Tenim la tradició de tastar i agafar vins catalans en comptes de vins com els Riojes, no per xovinisme si no Perquè estan molt molt bé i alguns què nivell de restaurant ens costen la 12€ la ampolla i hem quedat ben satisfets i els professors què hem portat (anglesos i nord-americans han quedat ben contents).
zel ha dit…
Et dono tota la raó, tot i que no m'agrada el vi, no em renyissss!!!!!! És que em fa acidesa d'estòmac... Els polacs bevem vi? jijiji
Albert ha dit…
està clar, a catalunya només son reconeguts els penedes, a Lleida èr exemple , hi ha una DO els vins de Raïmat, buscadissims i preudissima a Anglaterra ja que els paguen a preu d'or....
Josep (sl) ha dit…
De fet com tu dius lo nostre és de cas clínic, no conec altra regió vinícola, amb vins de primera qualitat reconeguda mundialment, on els restaurants tinguin en la carta de vins, vins d'altres regions.
Oscar Ramírez ha dit…
Maria estic molt d'acord amb tu. Sóc un amant dels pobles de l'interior i he tingut ocasió de tastar els vins de granel que es poden trobar als casals locals i els d'ampolla, marques que no coneixia i que també son locals, boníssims.

Josep (Sl) Aquesta que feu és una molta bona pràctica. M'agrada molt que ens ho comentis perquè val la pena que la gent jove recolzem aquests productes.

Zel, estas perdonada com sempre. Els polacs, SIIII bevem vi!, jajajaja.

Albert, la DO que ens comentes no surt ni a la llista que ha fet l'Incavi. Imagina't quin panorama. A mi m'agraden molt alguns vins de la DO Costers del Segre.

Josep (Sl) Cas clínic i fins i tot agònic perquè no veig que els qui poden solucionar la malaltia hi facin cap esforç. Així anem amb els productes de la terra i no únicament amb el vi.
mossèn ha dit…
certifico aquesta tendencia ... les estrangeres estan molt millor que les autòctones ... salut
Josep (sl) ha dit…
Hi ha de tot, però de eslaves n'hi ha cadascuna què és impressionant.
Oscar Ramírez ha dit…
Mossèn i Josep (sl) és ben cert que les estrangeres estant molt bones. Això passa justament perquè són estrangeres. Pel que fa a les ampolles, és igual una ampolla de Porrera o una de Helsinky, totes fan mal quan camines. jejejeje.
Anònim ha dit…
VINS PADRO
BRAFIM= RARRAGONA
La bodega va ser fundada a l'any 1898 pels dos germans, Joan i Daniel Padró Porta, encara que l'inici de l'activitat es considera que va començar molt abans, ja que s'han trobat documents antics que així en deixen constància.

Per tot això, hi ha una llarga i bella història darrera de cada generació.

Actualment, juntament amb un competitiu equip humà, hi treballa la cinquena generació, encapçalada per en Francesc Padró Armengol.

La tasca dels nostres avantpassats perdura fins als nostres dies on les noves generacions afegeixen els coneixements aplicats al cultiu de la vinya i a l'elaboració del vi.

IPSIS - BLANC
COLLITA

VARIETATS
Macabeo (Viura), Xarel.lo i Parellada.
GRADUACIÓ ALCOHÒLICA
11,5% Vol.
ELABORACIÓ
Cada varietat s’elabora per separat. Extracció del most flor i fermentació controlada a 15ºC., conservant les virtuts aromàtiques de cada varietat.
NOTA DE TAST
Color groc palla amb reflexos verdosos, nítits i brillants. Nas intensament fruitós (poma verda, pinya) amb matisos especiats. Gust agradable i equilibrat, persistent al paladar i amb un postgust llarg. Màxima expressió el primer any.
TEMPERATURA DE SERVEI
8 - 10ºC



La Denominació d'Origen Tarragona protegeix els vins elaborats al Camp de Tarragona i part de la Ribera d'Ebre. És la denominació d'origen més antiga de Catalunya. Ja en l'època romana eren apreciats els seus vins que s'exportaven a Roma. El 1932 va obtenir un estatut de protecció del vi, i el 1976 es va constituir la denominació d'origen.

UN VI ECONOMIC I RECOMENAT

Apa Noi
Anònim ha dit…
amic meu m'agradan tots els vins ho sabs, he provat de tot areu, casi tots els Catalans els francesos no cal dir- ho, Italians,
Espanyols, blancs alemanys i de Americans de california de urugay, chile i argentins(companys de feina en van portar). Pero el meu paladar es queda amb uns pocs si puc triar...es un assumpte de gust, i per a les ostres lo mateix.
Agafa el millor de cada lloc si pots... un peto i fins aviat davant de un bo vi
christine
Oscar Ramírez ha dit…
Apa Noi, conec aquestes bodegues que ens comentes i sé que hi fan molts vins. Moltes gràcies un cop més per la teva aportació.

Christine: Crec que diversificar el paladar és sempre molt bo tot i que encara falta implantar a fons una mínima cultura del vi. Fa poc van fer una prova per televisió on feien tastar a la gent dos gots de vi. Un era dels de cartró que valen 60 cetims al mercat i l'altra un vi de qualitat. Un 80 per cent de les persones que van fer la prova es va equivocar i molts definien el i barat com un vi excelent afirmant, en alguns casos, que era un vi d'uns 15 o 18 euros l'ampolla. En fi.
tenim una coseta pendent al carrer merceria ;-)
Oscar Ramírez ha dit…
Si senyor. Jo ara ja estic bastant més disponible. A veure que en diu el Joan i la resta.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS