ALFABETITZATS ANALFABETS


Acabo de fer una ullada bastant a fons al darrer informe publicat per Nacions Unides, un document titulat Index de Desenvolupament Humà (IDH) que recull, molt ben explicat si sabeu llegir l'anglès i teniu paciència per mirar-vos les 229 pàgines que el configuren, les diferencies entre els països del nostre planeta en molts àmbits. En tot cas, el teniu en aquest enllaç.

Aquest informe és un recull de rànquings que permet saber dades tan tristes i preocupants com les expectatives de vida, els salaris, els nivells de sanitat o educació, la renda per capita o el tant per cent d'alfabetitzats de cada país o nació. Tot plegat acaba sent com un drama que més val no llegir però si que cal fullejar per tenir ben present la realitat d'aquells famosa frase: dos mons separats per un mateix Déu o, per als menys creients: dos mons, dues classes de persones.

No us cansaré amb dades. Quatre o cinc. Segons l'informe de Nacions Unides, Espanya ocupa el 15è lloc del rànquing mundial dels països més desenvolupats un cop sumats tots els paràmetres. L'esperança de vida més llarga és al Japó (82,7 anys) mentre a Niíger no arriba als 50. La renda per capita la trobem a Liechtenstein on cada persona cobra de mitjana anual 85.382 dolars, una xifra llunyana als 289 dolar per any que guanyen els habitants de la República Democràtica del Congo. Pel que fa als index d'alfabetització de la població, els hàbits es mantenen i mentre als paísos més desenvolupats la població té uns nivells educatius de primera, als més pobres cada cop hi ha més persones sense la possibilitat de rebre cap ensenyament.

Com us podeu imaginar, els països africans són a la cua de tot i els europeus i els Estats Units lideren tots els rànquings.

Posats a dir veritats, en diré unes quantes de les que fan mal. No importa quin nivell d'alfabetització tingui una persona si allò que ha aprés no ho utilitza per a res útil perquè, molt sovint, la felicitat rau en la ignorància. No és més feliç qui més diners té perquè hi ha gent que, amb molt menys o senzillament no res, somriu i comparteix més que els altres més adinerats.

El valor de la vida no equival als anys viscuts. Val molt més la vida de tots els milions de persones que cada nit, quan tanquen els ulls per dormir, saben que demà caldrà inventar una nova vida, que no pas la d'aquells que ja la tenen resolta amb els diners i sense riscos ni un petit somriure diari.

Per acabar, un missatge en forma de somni utòpic: si us plau, que el món canvii i que tothom rebi el què es mereix.


I DE REGAL...
us deixo amb una cançó del grup Soprano que es diu "Fermer les yeux et imagine toi". El tema té molts lligams amb aquest post i me'l proposa l'amiga i blocaire M.Z. Com diu la cançó, tanqueu els ulls i imagineu. Mireu-vos el vídeo oficial fent clic aquí. Moltes gràcies Myriam Z.

Comentaris

Myriam Zanatta ha dit…
La veritat és que sempre ens queixem, però a fi de comptes som el 15è país més desenvolupat. Si que hi ha moltes coses de la nostra societat que s'han d'arreglar i millorar, però pensant en la situació de països com Costa d'Ivori o Eritrea, crec que tots hauriem de donar gràcies d'haver nascut en aquest costat del món.

Aquest post m'ha fet pensar en una cançó que m'encanta, que trobereu clicant http://www.youtube.com/watch?v=iOtLSmQANvg. I aquí la mateixa cançó, però amb lyric. És en francès, però val la pena.

M'encanta la foto que has posat a aquest post, és molt representativa.
Oscar Ramírez ha dit…
Myriam, comparteixo molt la teva reflexió. Ens queixem però hi ha gent que si que ho està passant realment malament. Per cert, el vídeo dels Soprano és molt bo i l'acabo d'enllaçar a aquest post. Gràcies!.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA