CORRE CORRE CABALLITO


Cambrils té una màgia especial. Les coses que no es poden fer són permeses i les que haurien de ser més permissives són les prohibides per decret d’arcaldia (si, està ben escrit). Aquest dissabte al migdia l’he notat de nou. Em refereixo a aquesta sensació que em provoca veure que en aquesta ciutat-poble encara hi ha imatges que em posen catxondo. Tot dinant en un restaurant de l’Avinguda Diputació, davant del mar i d’una platja cada cop més neta de turistes i segons residents, he comprovat com hi pasturaven, com si es tractés d’un prat al mig del Pirineu, vuit magnífics cavalls.
Trepitjaven la sorra de la platja sense cap problema, hi feien les seves grans i pudents deposicions, renillaven tot obrint la boca i picant a terra, es deixaven tocar pels encuriosits apropats a la zona i es pixaven sobre el passeig o, amb una mica més de sort, sobre el carril bici. Ja se sap que a Cambrils la presencia dels cavalls a les platges està del tot prohibida. Potser per això m’ha semblat estrany veure passar quatre vehicles de la Policia Local del poble i dues dotacions del Cos de Bastoners de Catalunya (mossos d’esquadra) que, tot mirant l’espectacle equí, han seguit el seu recorregut sense més.
És clar, he pensat. Han fet la vista grossa perquè els cavalls estan lligats i no venen cd’s pirates ni ulleres d’imitació. No calia aturar-se a perseguir cap delicte perquè no hi havia ni “negrets del senegal” ni “regals decomissats que tornen a transformar-se en regals que no t’han costat un duro”. Els cavalls, amb els seus propietaris desapareguts tota l’estona en què he estat dinant, no molesten. Tampoc ho fan les trenta o quaranta rulots i autocaravanes que dormen i viuen en aquesta mateixa zona cada nit durant tot l’estiu.
Cambrils és ciutat de caça per als topmantas ambulants i curiosament avui he vist els primers mantes del top de la llista de la vista grossa amb volant. Coses de la vida. Que maco que és Cambrils.

P.D. Perdoneu per la nefasta resolució de la foto que acompanya el post. És la primera que feia amb el mòbil que vaig comprar l’altra dia a un dels “negrets” que , segons els il·luminats, guanyen 5.000 euros cada mes. No és un mal aparell, encara em falta pràctica.




Comentaris

Anònim ha dit…
Òscar. Autèntic. Únic, un cop més.
Agnès Setrill. ha dit…
Ja et crec, en l'ordre hi ha plaer, com deien uns humoristes, cada cosa al seu lloc, els anglesos a Anglaterra, els aragonesos, a l'Aragó, i els d'aquí, a aquí! :)
zel ha dit…
No sé si fa riure o pena...
Oscar Ramírez ha dit…
Anónim, tots som autèntics, a la nostra manera. Mil gràcies.
Oscar Ramírez ha dit…
Agnès, així és. I els cavalls al camp a la quadra. Per cert, molt bo el teu últim post.
Oscar Ramírez ha dit…
Zel, triar per triat, trio la pena. Petons guapa!
Anònim ha dit…
Si esto pasa en Cambrils que dimitan todos.
Oscar Ramírez ha dit…
Anónim, pues que dimitan todos, jajaja. De verdad. Muchas gracias. Breve y conciso.
Anònim ha dit…
ESE CABALLOOO QUE VIENE DE BONANZAAAA
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim: Y EN CAMBRILS SE LLENA LA PANZAAAA, jajaja, molt bo. Esperava que algú ho fes.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS