COR INGRAT (CORE 'NGRATO)

Fa uns dies vaig respondre una enquesta sobre música i una de les preguntes que se’m plantejaven era quina és la meva peça de música clàssica preferida. Tot buscant al meu arxiu mental vaig trobar la meva resposta al cap d’un parell de minuts. El llistat de joies clàssiques que em posen els pels de punta, que m’emocionen, em fan plorar o em porten a l’eufòria no és pas curt.

Però hi ha una peça que m’agrada molt. És napolitana i es diu “Core ‘Ngrato” que vol dir Cor ingrat. L’han cantat tots els tenors del món de les darreres dècades. H i ha versions del tema que són una meravella però em quedo amb dues, la de Pavarotti i la de Jaume Aragall. Les dues per la seva introducció musical potent i per la potencia de les seves veus.
Ara la vull compartir amb vosaltres i he triat la versió que en van fer al seu dia els Tres Tenors (Pavarotti, Carreras i Domingo). De pas us poso la lletra en napolità i la traducció al català que acabo de fer. Espero que us agradi.

Catarì, Catarì, pecche' me dice sti parole amare?
Catarì, Catarì, perquè em dius aquestes paraules amargues.

pecche' me parle, e 'o core me turmiente, Catarì?
perquè em parles i em turmentes el cor, Catarì?

Nun te scurda' ca t'aggio dato 'o core, Catarì, nun te scurda'!
no t’oblidis que et vaig donar el meu cor, Catarì, no te’n oblidis!

Catarì, Catarì, che vene a dicere, stu parla' ca me da spaseme?
Catarì, Catarì, què vens a dir, aquestes paraules em fan mal?

Tu nun ce pienze a stu dulore mio, tu nun ce pienze, tu nun te ne cure.
tu mai penses en el meu dolor, tu mai penses, no tens cor

Core, core 'ngrato, t'haie pigliato 'a vita mia,
cor, cor ingrat, has pres la meva vida

tutt'e' passato, e nun ce pienze cchiu'!
ara tot és passat, i no ho pensis més!