PENSAMENTS LLEUGERS (2)

Si a cada pas pensessim el trajecte fet, no ens mouriem mai d’enlloc o ens fariem masovers de l’univers que ara imaginem buit. Si cada cop que respirem fossim conscients de l’ale nou llençat al mon, regalariem millor l’aire que ens fa vius. Si en el gest de parlar o de riure empressim la força que ens separa del quotidia a l’innovador o sorpresa, entendriem menys pors i regalariem mes alegries.
Si caminessim mes serens ens convertiriem en allo que tots enyorem, ser eremites d’una vida lliure que dominem en silenci tot compartint sense prudencies moments de solitut que acaben marcin les absencies obligades que ara ens imposem.