PENSAMENTS LLEUGERS (4): LA TRISTESA


La tristesa ens inunda sovint, ens cobreix i ofega sense perdons. Quan veus que es perd l’amor, quan notes que hi ha el canvi no desitjat, quan sents aquella pèrdua i saps que no hi pots fer res.
I sempre et visita en moments baixos, quan el cansament et té vençut en un racó, quan ja no hi ha ganes de lluitar ni de seguir, quan et desdibuixes com a home i persona, quan ets l’ombra de l’ombra que havies acompanyat.
La tristesa és un càncer, és la solitud repetida en l’infinit, la porta del caos i el final dels teus dies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA