ACROBÀCIES D'AMOR
Han fet tants
cops de porta aquests anys, de passió i rancúnies, d’amor i baralles, que els
mobles de la cambra s’han mudat plens de memòria i esgotats del somni de la
calma.
S’han regalat
tanta dolçor i tendresa, tants crits i mirades perdudes, que el paper de les
parets s’ha quedat nu de paisatges i ara és blanc grisós, buit i ple d’arrugues.
S’han perdut
tantes vegades, al replà i sobre els llençols, a la porta i la finestra, que
les maletes viatgen soles buscant noves companyies.
I el temps els ha
atrapat i seduït, condemnat i empresonat. Dos vells amants plens de retalls
disfressats per l’ocasió, esperant la nova tempesta i la calma del després.
I amb tants cops,
regals i pèrdues s’han quedat sols en l’horitzó on la línia del centre és ara
la corda on fer acrobàcies per no caure de nou.
Comentaris