AL CANTÓ DE CASA
Utilitzar el
futbol com a eina electoral i política és greu perquè la política passa a ser,
amb més evidència que mai, un joc. Instrumentalitzar la llengua per intentar
espanyolitzar a la gent des de Madrid o catalanitzar-la des de Barcelona, deixa
clar per als qui ho intenten les persones són senzillament ramats de cabres que
el pastor, el líder de torn, treu a passejar.
Generar ara
debats sobre el territori quan el que toca és parlar de què ens posarem a la
boca el proper àpat del dia es marejar una perdiu que ni tan sols ens podrem
menjar. Cridar consignes com "independència" o "yo soy
español" és un exercici legal i permès però que no dóna de menjar a qui
les crida.
Algú s'ha
preguntat quina importància tenen les fronteres i territoris d'un món que no
ens pertany i on hi som únicament de pas? No seria just i necessari que passéssim
per aquesta pilota anomenada terra amb més calma i germanor? Podem pensar, per
un cop a la vida, en les mancances reals de la societat i actuar de manera
civilitzada i coherent?
Al cantó de casa
hi ha un senyor que demana cada dia perquè té dona i fills però no té feina i
res per menjar. I no menja ni d'aquí ni d'allà.
Comentaris