SEMBRAR, RECOLLIR
Una de les virtuts de la vida és la de sembrar per a recollir. Quan has
dedicat els teus dies a compartir i donar-te als altres, escoltar i entendre,
ajudar i deixar-te ajudar, parlar i cedir l’espai quan toca, no hi ha motius
per a preocupar-se quan crides a reunió a les teves amistats.
Perquè donar a conèixer quelcom que has fet, en aquest cas parlo de la
presentació del meu últim llibre, no és només un acte social. És, amb totes les
paraules, una reunió d’amics, dels amics de debò, que fan del moment una festa
de companyonia única.
Ahir al vespre al Cafè Metropol va haver-hi màgia, complicitat i molt d’amor.
Més de vuitanta persones van omplir aquest espai durant una estona que va
servir, a més de per escoltar la lectura dels textos, per al retrobament de
tots ells. Costa que, amb la varietat d’amistats que tinc per les seves professions i les seves procedències
(Tarragona, Reus, Cambrils, Constantí, El Creixell, Altafulla, La Fatarella,
Cabacés, Madrid...) estiguin tots en un mateix moment en un sol indret. I es va
aconseguir.
A part dels qui s’havien disculpat per no poder venir, no hi va faltar
ningú que hagi estat important en la meva vida fins ara. I això,amics i
amigues, és un regal únic.
Des d’aquest bloc dono les gràcies a tots ells però especialment als qui es
van atrevir a parlar en públic com la Maria Hernández, la Magda Guillén, l’Alejandro
Pérez Machado, el Tomas Carot i el Carles Castillo. També al XavisS i l’Adrià
que van posar música a la vetllada, a l’Ana Santos que ha convertit una simple
coliflor en una portada de llibre que agrada a tothom i al Manolo Rivera, el
meu editor, per obrir l’acte i esbossar quatre detalls personals sobre un
servidor des del prisma d’amic i escriptor.
Com deia el Manolo, i em baso en les seves paraules, aquest llibre destil·la
fel i mel. I ahir varem regalar una dosis de mel.
Vull compartir, i ho avançava ahir, una petita mostra de les imatges de l’acte.
Avui en parla el Diari de Tarragona i també us penjo aquí la notícia que han
publicat. I per acabar, gràcies també a tots els lectors d’aquest blog, que
cada cop sou més, per fer d’aquest espai un punt de trobada.
Comentaris
Antonio Guijarro
Vuelvo esta noche a Tarragona y con tu libro. Bueno el que ma he prestado Antonio y que dice que es muy bueno. Ya te diré.
M.H
Ricard i Marga
Antonio muchas gracias a ti. Me encanta que te haya gustado. De momento todas las opiniones que he recibido son buenas. Y a ver si te bajas unos días aprovechando que también baja Mayte. Ok?
Digan lo que digan? Ya hace unas semanas que no sé qué dice nadie. Ni me llega nada ni me importa nada jajaja. Ya sabes aquello que más vale que hablen mal de ti pero que hablen que así te hacen publicidad.
Como dirian en "la que se avecina" este tema está: aparcaoooo jajajaja.
Y si me viste seguro y feliz es porqué es mi estado de siempre (por lo de seguro) y actual (por la de feliz). Besitos!
No lo sé, no me veo como me veis los demás o sea que no puedo juzgarme. En todos caso estoy contento como estoy. Y no hay secreto mayor y más evidente que el de estar feliz y calmado, seguro y relajado. Últimamente me rió más que nunca gracias a todos los que me rodeáis y también gracias a otras personas que sin quererlo me hacen reir.
Me viene a la cabeza esta frase en latín: Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur
Y tranquila que te prometo que descansaré jejeje. Besitos.
Ya te lo traduciré cuando nos veamos.