TORNO A VEURE LA SORRA
Remiro pel·lícules, faig ullades a papers amagats i
fullejo pàgines ja llegides abans. I en aquest exercici de la mirada enrere hi
retrobo detalls no vistos el primer cop que ara aporten més saviesa als
coneixements ja apressos.
Ahir vaig tornar a gaudir amb “Le Sable” (La
sorra). Aquesta pel·lícula del Mario Feroce, amb la Mahaut i la Elisa com a
protagonistes i París com a escenari, m’enamora de nou. Els canals del riu Sena
es converteixen en una platja improvisada i és en aquesta sorra efímera on
elles inicien una relació dolça que, com la pròpia sorra, tindrà un inici i un
final. Aquest és el tràiler i si podeu mireu-vos-la sencera.
Si us agrada “Le sable” mireu-vos
també “Hotel Desire” tot i que, i adverteixo abans que feu res, és una
pel·lícula molt curta (dura 39 minuts) que regala tendresa i sensualitat però
que conté escenes de sexe èxplicit en l’escena final. No apte per a majors de
18 anys però que consti que no és porno.
Comentaris
Anton
Per cert que ahir em varen dir, una persona entesa del tema, que els qui titllen a una persona de rancuniosa empatitzen amb ella perquè realment són ells els qui tenen més rancúnia acumulada. Coses que passen.
Salut!
M.H
Y oye! este finde largo que viene Antonio dejaros caer por el Creixell que yo estaré un ratillo por ahí o el lunes por la playa. Nos llamamos! Un beso!
Se puede decir más alto pero no más claro.
Si el problema es que hay quien aún no sabe que este blog lleva abierto casi seis años y siempre ha tenido la misma línea que ahora. Que aquí se hace literatura para el público y no se hace público para la literatura.
Muakssss