DIARI DE LA PELL (4): GROC I AIGUA

Als afores del poble, deixo els gira-sols comprats a plaça al costat dels seus companys, encara fidels a la tradició de perseguir l'astre rei. Malferides, les meves flors tindran millor repòs al seu camp que entre els meus braços. El capvespre regala colors únics i enlluerna la mirada amb el groc. El camí interior que uneix i cus França és una meravella si saps aprendre de cada element del paisatge que, amb paciència, et recompensa.

He encertat seguint per la part de muntanya ara que tot just entro a la zona dels Alps. La tarja de presentació té forma de paradís natural. Una llengua fina d'aigua s'aboca suaument en un petit llac de pocs metres quadrats  i tot s'amaga en un racó on s'hi arriba només pel soroll del corrent. Pocs plaers trobarem pel món si estampes com aquestes no ens mosseguen l'ànima i l'emoció. Si l'aigua és llépola, que ens toqui i ens doni vida.

Ja al poble, el nou hostal s'enclaustra entre les arrugues de dos petits carrerons que serpentegen i s'amaguen. M'han tocat les golfes, el barret de la casa sempre ple d'històries que hom inventa. Aquí, ho acabo de decidir, hi va viure algun compte o senyor feudal. M'emociono de pensar-lo envoltat del seu temps. Pendent de saber la veritable història, ara vaig al catre del personatge que tinc al cap. Bonne nuit.

Roine, Setembre 2014