DESAPARÈIXER

Aquest text és del 25 d’octubre. A Paris, aeroport Charles de Gaulle. Té postdata final. 

Hi ha un moment en que toca desaparèixer, perdre de vista el teu davant i topar amb noves vistes. I hi ha un altre moment en que toca tornar, recuperar les essències i mirar amb uns nous ulls. Tot plegat em dóna per escriure ara:

Arribar a tu, dient la paraula mai pronunciada, creuant la distància que mai vaig saber travessar. I veure com et lliures, com m’ocupes tantes nits i cada dia. Refer camins que se’n van i mirar com s’allunyen els records. Perquè ja no vivim d’ells, perquè avui ens petoneja l’ara i recuperem, tan sols, l’art d’acaronar-nos i reconstruir l’amor que sempre ha existit. 

Postdata:  Amb les fugides  sempre hi guanyen qui camina endavant i qui no camina enrere, qui torna i qui ha esperat foragitant passos erronis del passat. Al final, una fugida que toca és un retorn que s’espera.