EL ROSTRE DEL TEMPS
Un dia, hauré fallat a una cita i farà molt fred. Trobaré
ocells morts a cada cantonada, la lluna sortirà al matí i no tindré el sol a
prop, viatjaré d’incògnit i no se’m veurà pels carrers. Cap dona em voldrà, les
mans aniran perdent els dits mentre intentaré palpar qualsevol cosa que els
ulls cercaran entre les ombres.
Un dia, s’haurà acabat la guerra del meu cos, del meu cor,
de la meva por, el conflicte de tornar constantment a ser-hi, a estar-hi sense
voler.
Un dia, hauré mort.
Comentaris