COMIAT DE L’ANY, PERSPECTIVES DEL PROPER
Marxo en molt poques hores de viatge,
per passar el cap d’any i desconnectar una mica que ja em feia falta. Per això em
permeto de fer-vos aquest escrit que serè l’últim del 2017. Crec que ha estat
un bon any a nivell de creació literària. A nivell de quantitat n’hi ha hagut
de millors però estic satisfet de la qualitat dels textos que finalment he
salvat.
El 2018 se’m presenta molt atractiu si
penso en l’activitat que tinc prevista. A part de seguir presentant “El trist
atzar” a altres ciutats –perquè és un llibre que encara no ha de morir en l’oblit-
publicaré dos llibres i, fins i tot, podria ser que un tercer. Un d’ells serà
de reflexions personals i l’altre és un encàrrec en el que treballo fa un any.
El tercer, tindria àmbit històric i té temàtica esportiva.
El meu compromís amb vosaltres,
lectors i lectores del blog, és seguir portant-vos textos quan em sigui
possible. Enguany us he apropat més de 200 escrits i sé, pels comentaris que
rebo i llegeixo encara que no pengi, que us han agradat. Això em fa feliç.
Ara us deixo. Com us deia, queda molt
poc per pujar a l’avió i iniciar el meu camí de descans.
Un desig pel proper any: renoveu-vos,
renaixeu en cada gest, viviu intensament. I com diria Julio Cortázar:
Hay que abrir de par en par todas las ventanas y tirar todo a la
calle, pero sobre todo hay que tirar también la ventana, y nosotros con ella.
Comentaris