01 d’abril 2018



Els versos oculten les paraules introbables, improbables, impossibles. La vigília del crit, tot és esperança. Però els camins no troben cases. Els ocells es regiren a la foscor del cel i els arbres... els arbres, els arbres no poden evitar aquell final. 

La veu retorna despoblada, infinita com la mirada oberta a la nit. Algú vigila a qui s’observa a l’altre... Però l’altre mai arriba.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -